Opinió
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
-
La visita de Maroni a Barcelona. Informació i propaganda
Gennaro Ferraiuolo
23.01.2014
Jordi Badia
01.04.2015
El sabater, el més mal calçat
Un dels àmbits de la llengua més castigats per la influència de l'espanyol és la paremiologia, és a dir, les frases fetes, refranys i locucions. Un refrany (o proverbi, o sentència, o dita, o màxima) és una frase sencera que s'expressa d'una manera breu i que pretén fer reflexionar. Els refranys són, en principi, veritats, tot i que quan te'n trobes dos de contradictoris no saps ben bé quin t'enganya...
El cas és que molts refranys que sentim són en espanyol. És dramàtic, però és així: en pocs decennis hem deixat de recórrer a un bona part del nostre gran tresor popular, una quantitat enorme de dites que ara ignorem i que suplantem per les castellanes corresponents. Ací en teniu set exemples.
—'En casa del herrero, cuchillo de palo'. El sabater és el més mal calçat. Vol dir que el qui té més d'alguna cosa és el qui menys profit en treu, el qui en té més mancança. Ho podem dir de més maneres: A cal sabater, sabates de paper o Els fills del sabater van descalços.
—'No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy'. Feina feta no té destorb. De primer, pot semblar que no és igual, però per poc que hi pensem veurem que significa això: quan ja has fet una feina no hi has de pensar més. El nostre tresor paremiològic ens forneix moltes alternatives, algunes de prou imaginatives: En Ja-ho-veurem sempre plega tard, El que s'ha de fer, que es faci, Qui té el pa al forn, no li pren son, No esperis a fer demà el que avui pots acabar...
—'Del dicho al hecho hay un buen trecho'. Una cosa és dir i una altra és fer. S'aplica a aquelles avinenteses en què les paraules són allunyades dels fets. També ho podem expressar així: Del prometre al complir hi ha molt tros per penedir, Una cosa és predicar i una altra donar blat.
—'La avaricia rompe el saco'. Qui tot ho vol, tot ho perd. És la frase feta que escau als cobejosos, als qui volen acumular riqueses peti qui peti; o també als qui planegen sense pensar gens en les limitacions pròpies. Més maneres de dir-ho: Tants en voldràs que cap no n'hauràs, Beure i bufar no pot ser, Qui molt abraça, poc estreny (o Qui molt abraça i poc estreny, és senyal de molt poc seny). Amb un sentit semblant, hi ha encara El llegir fa perdre l'escriure.
—'Mucho ruido y pocas nueces'. Molt soroll per a no res. Es fa servir quan algú dóna més importància que no té a alguna cosa. Ho podem dir de més maneres. A mi m'agrada particularment Molta fressa i poca endreça, però també trobo bonic Molts boixets i poques puntes.
—'Perro ladrador, poco mordedor'. Gos que lladra no mossega o Ca que lladra no mossega. Un refrany transparent com pocs: s'aplica a aquells que volen acovardir els altres de paraula però que no converteixen les amenaces en fets. Sense deixar l'animal, n'hi ha una variant una mica més insistent: Com més por té el ca, més lladra.
—'A quien madruga, Diós le ayuda'. Qui matina fa farina. Vol dir que no hem de confiar només en la sort, sinó que hem d'esforçar-nos si volem que les coses ens surtin bé. També ens serviran aquestes altres dites: Ajuda't i t'ajudaré, A més de pregar cal treballar o Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit. És curiós que, de les dites catalanes, no n'hi hagi cap que parli de l'ajut gratuït de la providència. Com es nota que ací hem hagut de sirgar, sense refiar-nos que ens regalin res...
Jordi Badia i Pujol, cap d'estil de VilaWeb (jordi.badia@partal.cat)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015