Opinió
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
Xavier Solano
18.10.2014
Entre el 9-N i eleccions: negociació internacional
Com a analista polític, la meva feina és intentar entendre el perquè de tota decisió política. Haig de reconèixer que em va sorprendre l'anunci del president de portar endavant la consulta del 9-N i, alhora, unes eleccions anticipades que seran considerades com la darrera paraula del poble sobre la possible independència del país.
Que el president proposés una doble votació (consulta i eleccions anticipades) només ho puc entendre en clau internacional.
Si el 9-N hi ha una participació majoritària de la societat catalana i, a més, hi ha un clar suport pel sí-sí, el president se sentirà legitimat democràticament a adreçar-se a la comunitat internacional per comunicar-li que la societat catalana ho veu clar i que tot sembla indicar que a les eleccions avançades la gent votarà majoritàriament per la candidatura o candidatures que proposin en el seu programa la declaració d'independència.
Si és el cas, el parlament, seguint el mandat democràtic emanat del poble en aquesta doble votació, declararà la independència i esperarà que Catalunya sigui reconeguda com un nou estat internacional, si més no per part d'aquells estats i organismes internacionals que es consideren demòcrates, incloent-hi les Nacions Unides, la Unió Europea, els Estats Units i els seus estats membres, llevat, potser, de l'estat espanyol.
El període entre el 9-N i les eleccions avançades, en cas de participació majoritària i doble sí guanyador en la consulta, és doncs una oportunitat excel·lent i extremadament necessària per a començar a negociar aquest reconeixement amb la comunitat internacional. Així doncs, la feina del president, del conseller de Presidència, del secretari d'Afers Exteriors i també dels delegats i delegades del Govern de la Generalitat serà de treballar els arguments que, adaptats a cada realitat política i econòmica del país o organització a què s'adrecin, convencin els presidents i parlaments estrangers que el reconeixement de Catalunya com un nou estat independent toca per principis, per respecte a la democràcia, per l'estabilitat a la regió, pel bé de la UE, per raons econòmiques i perquè, sobretot, el govern de Catalunya no es desentendrà econòmicament de l'estat espanyol, atès que és el principal client de Catalunya.
És una feina cabdal i gens fàcil que, tot i ser liderada pel govern, demanarà el suport, si més no, dels partits a favor de la independència, com ara ERC i les CUP, i de la ciutadania. Cada estat i organisme internacional és diferent i requerirà estratègies diferents. És una feina difícil que vol intel·ligència i determinació. Cal altesa de mires. Catalunya s'ho mereix i té prou arguments econòmics, polítics i estratègics per a negociar aquests reconeixements amb garanties d'èxit.
Hem treballat perquè la setmana vinent el conseller Mas-Colell vingui al parlament de Westminster a explicar als diputats britànics de tots els partits polítics la perspectiva del govern sobre la situació econòmica i política a Catalunya.
Aquest és un bon exemple d'exercici previ a una possible negociació del reconeixement internacional, perquè fa possible que aquells que hauran de decidir sobre aquesta qüestió en els països respectius rebin informació de manera directa, sense intermediaris. Són, doncs, moments decisius en què la ciutadania no pot fallar —ho hem sentit moltes vegades—, però cal recordar que els polítics tampoc.
Xavier Solano, assessor polític al parlament britànic.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015