Opinió
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
-
La visita de Maroni a Barcelona. Informació i propaganda
Gennaro Ferraiuolo
23.01.2014
Francesc Ribera 'Titot'
28.08.2014
Francesc Ribera (Titot): 'El país ha acabat reivindicant la catalanitat de la rumba i l'autoria de Peret'
Quinze dies abans del Concert per la Llibertat, a la conferència de premsa, al local d'Òmnium, el vaig conèixer en persona i vaig quedar impressionat. L'havia escoltat una mica sempre perquè la seva música, des que vaig néixer, forma part del nostre imaginari, però mai no havíem coincidit.
Quan es mor algú, tothom es desfà en elogis, però vertaderament vaig quedar molt sorprès de la seva humanitat. Diverses vegades, en aquella sala, mentre Peret parlava, se'm va posar la pell de gallina. No hi ha discussió, és el rei de la rumba; però, a més, em va xocar el seu caràcter. De seguida va començar a parlar amb mi com si ens coneguéssim de tota la vida. Era una persona molt oberta, fins i tot vam quedar per anar a fer un arròs a l'Empordà!
Recordo que als anys setanta ja formava part de l'imaginari col·lectiu, tot i que no era el mateix del que ha quedat. El país ha acabat reivindicant la catalanitat de la rumba, l'autoria de Peret, i l'ha convertit en un dels grans de la música tradicional i popular catalana. En aquell moment no s'entenia així, però alhora Peret era a totes les cases.
Crec que s'han perdut molts prejudicis i el provincianisme. En Peret ha passat de ser d'un imaginari de la societat tardofranquista a formar part de la cultura popular catalana. Sense que ell hagi fet res. Hi ha hagut una relectura del que feia i una reubicació: ara ocupa un dels llocs més destacats de la nostra cultura popular.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015