Opinió
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
-
La visita de Maroni a Barcelona. Informació i propaganda
Gennaro Ferraiuolo
23.01.2014
Gerard Fullana
02.12.2013
Si continuem, el canvi és imparable
'Alberto, tranquilo, de esto después de navidades no se acuerda nadie, ya me ves a mí con el caso Bárcenas.' Segurament aquest va ser el contingut del darrer missatge SMS que el president Rajoy va fer arribar a Alberto Fabra després de la manifestació de dissabte, on milers de valencians van dir prou.
La pregunta doncs és si el moviment que va començar amb la defensa de RTVV i que ha viatjat fins a la reivindicació unitària d'eleccions anticipades en vista de la fallida general del nostre govern podrà assentar-se i perdurar en la consciència col·lectiva valenciana.
Personalment no tinc cap dubte que hi ha, ara sí, totes les condicions perquè així siga. El Partit Popular, responsable reiterat d'haver generat marcs narcotitzants de divisió entre els valencians, ha sigut capaç ara d'aconseguir un ampli consens de rebuig per l'absolut desastre en la seua gestió en tots els camps. La baixesa moral i la ineptitud constants del Partit Popular s'han menjat els colors de les banderes, els noms de la llengua, els enemics imaginaris, i fins i tot s'han begut també l'aigua promesa que mai no va arribar. Molts valencians i valencianes s'han adonat que la dignitat va molt més enllà dels falsos conflictes entre nosaltres mateixos.
Arribats en aquest punt, és la nostra tasca enfortir aquest marc que ens uneix, restablir els llaços entre nosaltres, generar una segona transició amb fonaments estables que ningú mai no més puga tombar. Dissabte vam escriure la primera paraula del nou relat valencià i, curiosament, el canal de televisió que més ha contribuït a separar-nos és el que ara ens ha donat el paper i el bolígraf del nostre futur. Per primera vegada en molts anys vull donar les gràcies als treballadors de Canal 9. Ens hem reconciliat amb ells, i alhora ells ens han ajudat a reconciliar-nos. Ens han ajudat a veure que un valencià que porta una bandera d'un color i un altre que en porta una de diferent poden caminar junts en una manifestació.
Aquestes dues persones poden caminar junts perquè les dues volen un futur millor per als seus fills i filles, amb una sanitat de qualitat, amb les mateixes possibilitats d'educació, amb transports públics dignes, amb estratègies econòmiques sòlides que els permeten de treballar i viure.... Volen que els seus fills i filles deixen de sentir la paraula corrupció, que visquen en una societat valenciana que aposta pel diàleg i no per l'odi entre els seus ciutadans. En una societat amb governants honestos, incapaços de permetre immoralitats com les que han hagut de sofrir les víctimes del metro.
Aquest viatge que hem encetat no té marxa enrere. Després de dissabte hem de continuar amb el nostre relat. Demostrem-li a Mariano Rajoy i Alberto Fabra que s'equivoquen. Responguem al vice-president Ciscar amb contundència. Convoquem concentracions i plenaris a tots els ajuntaments i una nova gran manifestació unitària: per l'educació, per la sanitat, per RTVV, pels dependents, per l'honestedat, per les víctimes del metro, per l'economia... Demanem eleccions anticipades ara, que se'n vagen i que ens deixen continuar construint el nostre futur. Si continuem, el canvi és imparable.
Gerard Fullana i Martínez, membre de Valencians pel Canvi.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015