Opinió
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
-
La visita de Maroni a Barcelona. Informació i propaganda
Gennaro Ferraiuolo
23.01.2014
David Figueres
07.10.2013
Set anys sense Anna Politkòvskaia
Avui fa set anys que l'activista i periodista russa Anna Politkòvskaia morí assassinada a Moscou. Tot i el temps transcorregut, encara no se sap qui va donar l'ordre directa del crim. El mes de juny passat va començar un altre judici contra cinc persones: Rustam Makhmúdov, l'home que presumptament va prémer el gallet contra Politkòvskaia amb el suport dels seus dos germans (Djabraïl i Igrahim) i el seu oncle Lom-Ali Gaitvkàiev, i l'ex-oficial del Ministeri d'interior Serguei Jadgikurbànov, que sembla que fou l'enllaç entre el 'cervell' de l'assassinat i els seus executors.
El 2009, en un judici contra Djabraïl i Igrahim Makhmúdov i Lom-Ali Gaitvkàiev, ja es va posar de manifest amb quina desídia les autoritats havien instruït la investigació. Llavors, un jurat va absoldre els acusats afirmant que no en quedava demostrada la culpabilitat d'acord amb les proves obtingudes durant la investigació. Anna Stavitskaia, advocada de l'acusació particular formada pels dos fills de la periodista, en aquella ocasió, va lamentar que la fiscalia no hagués presentat proves més definitives.
La contundència de la defensa dels acusats va poder esquivar un veredicte de culpabilitat. Karinna Moskalenko, advocada del mateix equip de l'acusació particular, va manifestar que l'Anna odiava la impunitat i l'absència de legalitat i que no li hauria agradat gens de veure com algú que havia comès un greu delicte quedava en llibertat, però que tampoc no li hauria agradat de veure que condemnaven algú per un delicte que no havia comès. El Tribunal Superior, malgrat que no va rebre cap pressió per part de l'acusació particular, va decidir de revocar la sentència i reobrir el cas.
El 2011 va saltar la notícia de la detenció a Txetxènia del que, segons el Comitè d'Instrucció de Rússia (CIR), és l'autor material de l'execució de la periodista: Rustam Makhmúdov. Tot i que l'any 2009 fonts de la investigació ja havien apuntat Rustam com el presumpte autor dels trets, no havia pogut ser detingut i es trobava sota ordre de crida i cerca per les autoritats russes.
Ara com ara, l'únic condemnat per l'assassinat de Politkòvskaia és l'ex-policia Dmitri Pavliutxènkov, que l'any passat va ser condemnat a la ridícula pena d'onze anys. Un acord amb la fiscalia perquè es declarés culpable dels càrrecs que li imputaven va ser el causant d'aquesta pena vergonyant. En el judici contra Pavliutxènkov es va demostrar que havia ordenat als seus subordinats de vigilar la periodista per tal d'establir-ne els patrons diaris de moviments. També es demostrà que havia estat ell que havia comprat l'arma amb què s'havia comès el crim.
El 18 de setembre Pavliutxènkov, en una vista d'aquest nou judici, va ratificar que el seu paper era d'organitzar el seguiment; el de Lom-Ali Gaitvkàiev i de Serguei Jadgikurbànov, d'organitzar l'assassinat; i el de Rustam Makhmúdov de prémer el gallet. L'esposa de Pavliutxènkov va declarar que Jadgikurbànov havia lliurat al seu marit 137.000 dòlars per seguir Politkòvskaia.
David Figueres, membre del Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN català.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015