Opinió
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
-
La visita de Maroni a Barcelona. Informació i propaganda
Gennaro Ferraiuolo
23.01.2014
Joel Mestres
03.09.2013
'Els qui vivim fora també hem d'empènyer'
Tinc vint-i-un any i no he viscut mai a Catalunya però em sento català. Només hi vaig a l'estiu, però m'hi sento molt bé. Vaig néixer a Bèlgica, he viscut en més països del món per la feina dels meus pares i ara fa onze anys que vivim a Brussel·les. Abans-d'ahir, quan ens vam reunir a l'Atomium per fer una prova de la cadena humana, ho vaig viure amb molta il·lusió.
Érem més de tres-centes persones, fins i tot va venir gent des de Catalunya Nord! Jo vaig ajudar amb la logística, perquè sóc de l'Assemblea de Brussel·les i cadascú de nosaltres s'encarregava d'un tram de vuit persones. A l'ambient es notava que molts dels qui vivim fora pensem que també ens hem de moure, que també hem d'ajudar a empènyer. És el mínim que podem fer!
Ja he participat en més manifestacions a Brussel·les, com ara la dels Deu Mil l'any 2009. Sempre que hi ha hagut algun acte reivindicatiu per la independència m'hi he apuntat. Sóc discret però em sento una mica ambaixador del moviment independentista. Penso que des d'aquí a vegades encara es veu més clar. Cada vegada que torno a Catalunya penso: 'Com és que no s'ha reaccionat abans?' Quan llegeixo la premsa no ho entenc. Ni tampoc per què ens preocupa què pensarà Europa. Si tirem pel dret, Europa s'ho haurà de rumiar.
Quan veig què passa a Catalunya, m'adono que l'única solució que ens queda és la independència. A Bèlgica ho respecten força, no ha estat mai una raó de conflicte.
Joel Mestres, estudiant d'enginyeria de gestió a Brussel·les. (Opinió recollida telefònicament.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015