Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)

Adreço aquest escrit al president Mas, metafòricament; qualsevol dels qui l'aconsellen sobre les retallades em val, si s'ho pren seriosament. Parteixo de la base que les retallades seran tan greus que no es podrà evitar de tornar a perjudicar els funcionaris. Vull pensar que els qui ens manen les troben tan injustes com jo i inevitables, i que es voldrien estalviar les protestes de les persones perjudicades. Per aquest motiu els vull fer saber en quines condicions em deixaré retallar sense protestar i a més miraré de convèncer la gent del meu entorn d'assumir-les sense protestar. Sense protestar però no sense contrapartides.

Haig de començar presentant-me, que no sembli que sóc un 'masoca' o que vaig sobrat i no em ve d'aquí. Sóc funcionari i delegat sindical; des del 2010 he sofert una reducció del 26% de la nòmina i un 8% de pèrdua de beneficis socials; en el mateix període l'IVA normal ha pujat d'un 5%. Resumint, el meu poder adquisitiu s'ha reduït d'un 40%, sense tenir en compte la pujada oficial de nivell de vida (hem de dir 'oficial' per no oblidar que s'hi fan trampes i que és molt més) i sense que la meva hipoteca hagi estat abaratida pel banc.

A aquests antecedents hi he d'afegir un detall molt important: les retallades dels darrers anys ens han estat imposades sense negociacions ni pactes de compensacions o rescabalaments.

Anem al gra: estic disposat a assumir els sacrificis necessaris per a anar endavant amb un 5% addicional de retallada, en canvi que es pacti una dinàmica de compensacions futures basades en un paràmetre fiable que demostri objectivament que l'economia s'ha refet prou per permetre de rescabalar i compensar de totes les retallades els funcionaris.

Es tracta de reconèixer que el país té un deute amb nosaltres i que hi ha la intenció d'honorar aquest deute quan les circumstàncies ho permetin. Això significa que el pacte hauria de ser transversal, amb la participació de sindicats, partits... El mecanisme consistiria a triar un paràmetre econòmic o més d'un (tant per cent de disminució de desocupats, altes a la seguretat social, reducció del dèficit públic, creixement del PIB, creixement dels ingressos de la Generalitat...) i acordar un valor de millora d'aquests paràmetres que reverteixi automàticament les retallades.

Aquestes negociacions, si s'arriben a fer, fixaran tres llindars: restitució, recuperació i reparació, i llavors jo m'avindré a assumir les retallades sense protestes:

—R1, restitució. Si s'arriba a aquest llindar, m'apujaran el sou amb la quantitat que m'han detret des del 2010 (es pot negociar si això compensa també l'IRPF o no); podríem acceptar-ne una estratificació: cada vegada que l'índex de desocupació baixi de mig punt, ens tornen un 1%; o per cada dos punts de descens, ens tornen un 5%...

—R2, recuperació. Si s'arriba a aquest llindar, m'actualitzaran el sou d'acord amb l'IPC compost anual des del 2010; s'entén que R2 s'afegeix sobre R1, que s'ha produït abans. Podria ser de l'estil 'quan el percentatge dels pressupostos de la Generalitat destinat al pagament del deute baixi del 20%'. Poso aquestes xifres a tall indicatiu: quan negociarem ja em faré acompanyar de sindicalistes entesos.

—R3, reparació. Si s'arriba a aquest llindar, em donaran una paga extra amb els milers d'euros que m'han descomptat des del 2010 fins al dia en què s'assoleixi el llindar R1.

Amb aquests pactes, el país reconeixeria els sacrificis que ha imposat als treballadors públics i que els que calguin d'ara endavant ja no es forçaran des de la prepotència ni a traïció.

Per tal que aquests pactes siguin viables, hi ha dues condicions que la part institucional ha d'assumir innegociablement:

—Els agents socials han de poder controlar que no es facin les trampes habituals amb els indicadors triats per fixar els llindars R1, R2 i R3.

—S'han de blindar des d'ara les pensions; és a dir, cal establir que el còmput de les pensions que es faci a qualsevol treballador públic que es jubili d'ara endavant, en el cas que dins dels quinze anys o vint de referència s'hi incloguin els de les retallades, es farà com si no hi hagués hagut les retallades. Altrament es perpetuaria la injustícia que funcionaris paguin per banquers.

En la proposta anterior hi ha alguns mínims, però tota la resta és negociable i crec que si es fa a través de representants legítims la majoria ho assumirà, especialment si es respecta la sensibilitat (predominant entre les víctimes de les retallades) que cal mirar de repartir-les progressivament (els funcionaris més que els qui són privats del dret d'una estabilitat laboral digna, amb més contribució dels qui cobren més, etc.). 

El govern té voluntat de pacificar les retallades salarials?

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Estic disposat a assumir els sacrificis necessaris per anar endavant amb un 5% addicional de retallada, en canvi que es pacti una dinàmica de compensacions