Opinió
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
Salvador Garcia-Ruiz
13.10.2012
Salvador Garcia: Catalunya, un estat d'Europa o de la UE?
Europa sí, sens dubte. Unió Europea? Desitjable, però no indispensable. I en cap cas, no ha de posar-se com a condició indispensable per a assolir la independència. M'explico.
Des de Catalunya hi ha qui defensa que un nou estat català formaria part de la UE d'una manera automàtica. Però és molt més realista (no ho dic jo, sinó experts internacionals) pensar que això no serà així i que Catalunya haurà de negociar amb la UE. El resultat segurament que seria l'adhesió de Catalunya a la UE per interès propi, perquè Catalunya seria contribuent net des del primer dia i perquè avui ja en formem part (recomanat l'article de Vicent Partal sobre el tema: 'La 'Catalunya noruega' sí que fa por a Brussel·les').
Però podria passar que no fos així (per pressió espanyola o per uns altres motius), o que les negociacions s'allarguessin molt. Caldria, doncs, renunciar a la independència? Molts catalans potser es pensen que sí, perquè creuen que això implicaria una pèrdua de benestar. Però no és pas així.
Allò que garanteix la prosperitat dels catalans és, a part la independència, el fet de disposar de lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals. És a dir, que les persones 'es puguin moure' lliurement, i que l'activitat econòmica funcioni com fins ara, de manera, per exemple, que les empreses puguin importar i exportar sense entrebancs. I això s'aconsegueix formant part de la UE, però també essent membre de l'Espai Econòmic Europeu (EEE), del qual són part els estats de la UE, i Noruega, Islàndia i Liechtenstein. I per a reforçar-ho, formant part de l'Espai Schengen (del qual són part la majoria d'estats de la UE, i Noruega, Islàndia, Liechtenstein i Suïssa). I completar-ho amb acords bilaterals amb la UE, com Suïssa (que no és part de l'EEE). És a dir, ser part de la UE està molt bé, però ser com Noruega o Suïssa, també.
Ho reconec: sóc un 'europeista euroscèptic' (vegeu-ho aquí i aquí); m'agradaria una gran integració europea i que la UE fos una estructura àgil, eficient i austera, però crec que això és impossible d'assolir. Per tant, la idea de restar fora de la UE per a estalviar-nos una burocràcia amorfa i cara, però amb els principals avantatges de ser-ne part (com avui Noruega i Suïssa), em sedueix molt. Però entenc que la majoria de catalans vulguin continuar formant part d'aquest club. Per tant, prioritzem i dediquem les màximes energies a ser-ne part, però que això no ens condicioni a l'hora de ser independents. Així, a sobre, tindrem més poder de negociació amb la UE i, a l'amenaça d'Espanya 'quedareu fora de la UE', doble resposta: segurament que no serà així perquè la UE vol Catalunya i, si acaba essent així, no passa res (nota: pagesos, no patiu, si la UE no paga les PAC, ho farà l'estat català).
La UE té molts actius. De fet, el Nobel de la Pau acabat d'atorgar ens recorda que és una de les principals garanties contra el bel·licisme espanyol, avui i en el futur. Però no condicionem la nostra independència a ser-ne part.
I tornant al principi: estat d'Europa o estat de la Unió Europea? Més fàcil: estat independent. I en conseqüència, una proposta de pregunta per al referèndum: 'Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent?'
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015