Opinió
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
Aureli Argemí
12.09.2012
Aureli Argemí: 'Hem arribat al final d'un camí, això és nostre'
Hem arribat al final d'un camí i en comencem un altre. És un moment de pont. Hem de pensar que, si som aquí, és perquè abans hi ha hagut molts moviments. Jo sóc testimoni del moviment del Ciemen (Centre Internacional Escarré per les minories ètniques i les nacions), de la Crida, de la PDD (Pel Dret de Decidir) i tot això ha servit per arribar fins aquí. Però sabem molt bé que aquesta manifestació no és el final, és una fita. I aquesta fita serà un referent i gràcies al fet que tenim referents anirem endavant. Crec que no tardarem gaire a veure l'altra banda del camí. Per això aquest Onze de Setembre ha estat un dia d'afirmació i d'esperança. I quan veig tanta joventut penso: 'Això és nostre'.
A més a més, veient els moviments que busquen la seva pròpia autodeterminació a Europa, crec que nosaltres en som capdavanters. Hem sabut ser i afirmar allò que som i volem ser, ni més ni menys. Volem ser un color dintre del gran mapa dels pobles d'Europa. D'això, en som molt conscients: no anem a conquerir, sinó que anem a afirmar. I afirmant ajudem fins i tot aquells qui no deixen que ens afirmem. D'aquesta manera ells també es retrobaran tal com són. A mesura que siguem nosaltres, els altres també seran ells. I això és un pas endavant en la construcció d'Europa.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015