Opinió
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
-
La visita de Maroni a Barcelona. Informació i propaganda
Gennaro Ferraiuolo
23.01.2014
Josep Guia
21.06.2012
Josep Guia: 'Fuster és plenament vigent i el temps li dóna la raó'
Per a parlar de la vigència de Joan Fuster cal dir en resum què va significar. Vull destacar quatre aportacions de Fuster: passar del resistencialisme de la derrota de la post-guerra del 36-39 a una acció positiva de futur; passar del regionalisme del Principat i del País Valencià a l'afirmació sobirana i completa d'una nació catalana; passar de l'encaix amb Espanya a una solució al marge; i passar del catalanisme conservador a un catalanisme progressista i d'esquerres.
Aquests quatre aspectes de l'aportació continuen plenament vigents i el pas del temps dóna la raó a les tesis de Fuster. Hi ha més aspectes de Fuster que caldria considerar, com ara la crítica literària i cultural, però el Fuster d'influència política va fer aquestes quatre grans aportacions.
En la reivindicació política de futur en plenitud nacional o independència s'ha avançat considerablement. En la qüestió de la nació completa, fem zigues-zagues. Es va avançar molt en els darrers anys del franquisme, però els pactes de la transició i l'Espanya de les autonomies va ser un fre i un endarreriment en la unitat nacional. A partir d'aleshores, hem viscut anades i vingudes en aquest aspecte. Sobre l'encaix amb Espanya, l'avenç és evident. Fins i tot l'ex-president Pujol ha afirmat que Vicens Vives i Espriu són morts perquè allò que preconitzaven d'encaixar amb Espanya i dirigir Espanya són vies cada cop més abandonades. El pas del catalanisme conservador a una opció progressista i d'esquerres, també és en la teulada. Si entenem el catalanisme d'aleshores com l'independentisme d'avui, és evident que és en essència progressista i d'esquerres. Convergència encara no ha fet el pas.
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015