Opinió
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
Salvador Garcia-Ruiz
24.04.2012
Salvador Garcia-Ruiz: 'Europa no es pot permetre que Espanya la continuï desestabilitzant'
Grècia, Irlanda, Portugal. I Espanya.
Espanya viu amb 'respiració artificial', és a dir, no és intervinguda, o ha fet fallida, perquè el Banc Central Europeu ha ajudat a finançar el dèficit públic i els venciments de deute de l’estat, ja sigui comprant deute públic espanyol al mercat secundari, ja sigui facilitant finançament a bancs espanyols perquè comprin deute públic espanyol (dedicant-hi molts més recursos que no els bancs italians a Itàlia i, per tant, amb menys marge de maniobra per a continuar fent-ho en el futur).
Si aquest ajut no continua i l’estat no pot redreçar la situació, Espanya restarà abocada al col·lapse. Ara, es troba el govern en condicions de redreçar la situació? No, és un desastre, com explicava fa uns quants dies el professor Carles Boix (“Cent dies frívols”). Els mercats es pronuncien: la prima de risc és a 436,11 punts bàsics i els CDS (una assegurança pel possible impagament del deute públic de l’estat) indiquen la possibilitat d'un 31,4% que l’estat faci fallida durant els cinc anys vinents. I diem "mercats", essent així que hauríem de parlar de creditors, és a dir, els qui han de prestar diners a l'estat.
Hi ha un equilibri molt complex entre austeritat i creixement, però el problema no és tan sols que la política de reducció del dèficit impedirà el creixement a llarg terme, sinó que tampoc no es fan les reformes necessàries a curt termini. A més, segurament que no es compliran els objectius de dèficit i pot ser complicat de completar la reforma financera sense augmentar el dèficit i el deute públics.
Recapitulant: Espanya viu amb respiració artificial des de fa temps; el govern de l’estat no fa la seva feina, i agreuja la solució; i hi ha complicacions addicionals (equilibri austeritat-creixement i reforma financera) que, fins i tot si les perspectives fossin positives, seria complicat de completar amb èxit. I això en un entorn europeu que no millorarà, amb el col·lapse de Grècia en qüestió de temps, i altres elements sobrevinguts que van sortint (com la possible baixada del ràting dels Països Baixos), i un enfocament excessiu sobre l'austeritat a Europa.
Conclusió? Europa no es pot permetre que Espanya la continuï desestabilitzant i té les eines per a posar-hi remei: la respiració artificial del Banc Central Europeu i el Fons de Rescat Europeu. La intervindran. El dubte és si serà d'una manera informal (com fins ara, amb cartes del Banc Central Europeu o amb amenaces del Directori Europeu, obligant a fer reformes que després l’estat aplica tard o malament), o formal, directament amb interventors a Madrid, amb condicions molt més dures i explícites. I, si és formal, si serà una ajuda acotada a un aspecte concret (p. ex. diners per a completar la restructuració financera) o per a 'resoldre' l’economia en conjunt.
És probable que, vista l’experiència d’Espanya de no complir els compromisos o de fer reformes a mitges, segurament que Europa i el FMI desitjaran una intervenció en tota regla, o si més no amb poder per a intervenir en tot. Potser s'ajustarà a un aspecte concret, atesa la magnitud de l'economia espanyola (p. ex., al sector financer), però amb poders per a intervenir en tota l’administració pública ('regions' incloses, no ho oblidem).
És a dir, el dubte no és si l'economia espanyola s'intervindrà, sinó quan i en quins termes. I si algú no hi està d’acord (molt legítimament i segurament molt raonablement), que m’expliqui com (=qui) i en quines condicions arribaran els diners per a finançar dèficit, venciment de deute i reforma financera.
Salvador Garcia-Ruiz, economista
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015