Opinió
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
Pere Portabella
07.11.2011
Pere Portabella: 'Molts ens vam educar en política a cop d'assemblea'
L'Assemblea de Catalunya va ser una plataforma molt vàlida, sobretot per la unitat de les forces polítiques que va possibilitar, des dels nacionalistes i independentistes fins als moviments d'esquerres més enllà del PSUC. Hi havia totes les forces polítiques antifranquistes. I fou un instrument molt útil per al final de la dictadura: les figures que van sortir d'allà, les més preparades, foren les encarregades d'ocupar i de tirar endavant les noves institucions democràtiques, i es van aconseguir algunes de les fites més importants que es perseguien, com l'estatut d'autonomia, que encara que no va ser el desitjat. Va tenir un paper important.
Però l'Assemblea de Catalunya va adequar-se a un temps històric i el seu esperit no es pot transportar a avui, perquè llavors les circumstàncies eren molt diferents. Fou un moviment molt important des del punt de vista unitari i de funcionament assambleari. Molts ens vam educar en política a cop d'assemblea.
Quan parlem del funcionament assembleari parlem de la intel·ligència col·lectiva, que és transversal i que és un element de cohesió, perquè al final per decantació (les assemblees necessiten més temps perquè tothom té dret de paraula) s'arriba a uns acords de mínims, però que són estructurals.
Però ara, després de molts anys, aquest tipus de funcionament ha rebrotat mercès als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, i la gent ocupa l'espai públic per reclamar més ètica i més transparència als partits polítics. En aquest sentit, sí que hi ha unes similituds amb el moment actual.
Pere Portabella, cineasta i membre de l'Assemblea de Catalunya
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015