Opinió
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
Ramon Verdaguer
27.02.2015
Santi Vidal Marsal, l'amic
Any 1981. Escola de pràctica jurídica del Col·legi d'advocats de Barcelona. El professor no pot venir, el substitueix un company. I entra a l'aula un noi esprimatxat, portant a l'espatlla allò que en dèiem un 'senatxo', i ens fa una classe. Una classe magistral, per vist que era una lliçó de pràctica jurídica. Els alumnes, delerosos d'aprendre pràctica, li ho agraïm. Els altres professors ensenyen teòrica, massa teòrica. Em queda gravada la seva figura i el seu tarannà, planer, bonhomiós, però a l'ensems de conviccions potents.
Passen els anys i un dia, exercint d'advocat a Arenys, em trobo que el jutge que presideix el judici on entro té una figura esprimatxada, afable, bonhomiosa, però ferma en la conducció del plet. Miro si porta un 'senatxo', però no: va sense 'senatxo'.
Ep! Sé qui és: el qui em va fer la millor classe pràctica al Col·legi d'Advocats. Fem el judici i, en acabat, el vaig a saludar i li recordo que, un dia, em va fer una classe. Ell respon que no ha fet mai classes. Li recordo el lloc, el fet, i l'empremta que va deixar-me. Recordant més, em diu que només una vegada va substituir un company seu de despatx. Aquella vegada, la que jo el vaig conèixer i ja em va impressionar!
A Arenys va fer estada —important per a ell, per a nosaltres, els advocats, i per a Arenys—, sempre amatent als arguments dels lletrats, amb un coneixement profund del dret, però també amb un intent de copsar la realitat humana que hi ha al darrere de tot plet. Es va fer notar en les seves accions sempre decidides en favor de la justícia i amatent als justiciables, sobretot els febles. Un jutge diferent. Molt i molt proper, i molt i molt just.
I també vàrem ser companys en les juntes electorals. Ell presidint-les i jo de vocal. I va ser el primer que va presidir una junta electoral en què, facilitat per un professor de l'institut, vàrem estrenar un 'programet informàtic' per a comptar la designació dels regidors locals. Em consta que la junta provincial el va felicitar per la innovació.
Aquest jutge, exemple per a tots, molt estimat i recte de criteris, humà fins a fondre's amb la feina que feia, de vegades em comentava: 'Ramon, és terrible haver de dictar una sentència. Un paper en blanc al davant i tu havent d'escriure-hi al damunt i sabent que amb la resolució que dictis pots malmetre una vida.' Terrible, però entranyable, de poder impartir justícia.
I aquest jutge, mirall de passió, saviesa i prudència, avui el deixen per tres anys fora de la seva feina, de la seva carrera, de la seva passió. Tot per 'un greu pecat': el pecat de ser conseqüent amb ell mateix, amb la seva feina i amb el seu país. I amb la passió per servir.
El foragiten de la carrera judicial, a la que hi tornarà quan nosaltres siguem nosaltres...
Estimat Santiago (Santi) Vidal Marsal: la teva dignitat no la malmetran; ni aquests ni ningú que ho intenti.
Ramon Verdaguer, advocat.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015