Opinió
-
La Vall d'Aran i la independència de Catalunya. L'encaix
Jusèp Loís Sans Socasau
19.02.2014
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
Xavier Masllorens
24.12.2014
Una fita més: entra en vigor el Tractat Internacional de Comerç d'Armes
Després de la ratificació --per part de cinquanta països-- de l'acord signat a la seu de Nacions Unides el 2 d'abril de 2013, avui entra en vigor el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes (TCA). Un bon regal de Nadal per als milers d'organitzacions civils d'arreu del món que fa més de vint anys que lluitem per aquesta fita, i un bon primer pas per a desarmar el món pensant en les generacions futures.
És la primera vegada en la història de la humanitat que ens proposem de regular un comerç fins ara totalment opac, exempt de lleis i absolutament discrecional: un país s'ha de doblegar a les normes internacionals per exportar fruita, maquinària o jerseis, de les quals se sap la procedència i el camí que segueixen (la traçabilitat) entre la fabricació i el comprador. Però fins ara es podien amagar les xifres reals de fabricació i d'exportació-importació d'armament, vendre a règims que no respecten els drets humans o mitjançar en un negoci de la mort entre un possible país fabricant i un país comprador.
Els impulsors del tractat, les organitzacions que som membres de la campanya 'Armes sota control', sabem que amb aquest pas no culminem el procés de control total de l'armament mundial, perquè no tots els estats del món l'han signat o ratificat (de fet, el van aprovar 155 dels 193 membres de Nacions Unides), perquè potser no es podran supervisar les noves armes, com els 'drones' o els robots armats, i perquè no s'hi preveuen sancions als països que no el compleixin. Però sens dubte és un pas de gegant en la lluita per a bastir un món més segur i en pau. Només cal fer esment de tres aspectes que hi donen un valor determinant.
En primer lloc, el tractat destaca els objectius de 'contribuir a la pau i la seguretat' i de 'reduir el sofriment humà', mitjançant la regulació de les transferències d'armes. Lligar l'una cosa amb l'altra és admetre que el mig milió de morts anuals per armes convencionals no són un fet inexorable, sinó fruit de la voluntat humana perversa.
En segon lloc, malgrat que no es preveuen sancions per als estats incomplidors, la pena de restar exposats al control públic i social, dels mitjans de comunicació, i la transparència de les operacions comercials d'armament impliquen una pressió molt gran per als estats signants. Això mateix ja ha passat amb els tractats anteriors contra les mines antipersona i contra les bombes de dispersió.
No pas menys important que això és el fet que aquest pas va en una direcció que difícilment es pot torçar. És un pas i prou, però en la bona direcció: tenim criteris per a mantenir registres i controls sobre fabricació d'armes, s'estableixen criteris de seguiment del tractat i s'inclouen possibles millores futures al text, si hi ha acord de tres quartes parts dels estats signants.
A FundiPau, que hem seguit intensament i de prop el procés diplomàtic per un tractat durant el període 2010-2014, hem comprovat com la indústria militar estava més que inquieta per aquesta aprovació. Un senyal clar que anem bé.
Des del moviment per la pau continuarem treballant per desmilitaritzar fins i tot les consciències, i des d'ara amb una nova tasca: el seguiment i vigilància d'aquest tractat.
Xavier Masllorens és el president de FundiPau
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015