Opinió
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
David Fernàndez
19.09.2014
Desmuntant Rajoy
A cop calent i a peu d'urna, el fet més obvi és que res ja no serà com abans. Que han canviat totes les tornes, malgrat el resultat final, i que el meló de la sobirania dels pobles ja s'ha encetat. Perquè de resultats n'hi ha, pel cap baix, dos. El com, que ja és victòria --el poble escocès ha decidit exercint l'autodeterminació-- i el què --el no guanyador, rere les ofertes de 'dev-max' de Londres, la cultura de la por i tota l'artilleria política, mediàtica i financera desplegada 'urbi et orbe' per a un combat desigual. Tot el sistema global, diguem-ho així, fent campanya pel no: de British Petroleum a la República Xinesa, passant per la UE, l'FMI, l'OCDE i una BBC que ha deixat de ser-ho. I un 44% dient-los, amb el sí, que no.
Hi ha encara, és clar, un tercer resultat enmig del segle XXI. Que la vella i devastadora tradició imperial i colonial britànica --de l'Índia a Irlanda-- hagi optat pel referèndum d'autodeterminació --com va optar pel diàleg resolutiu a Irlanda-- despulla del tot l'estat espanyol i la seva cultura autoritària, repressiva i inquisitorial i esgota el model vuitcentista de la UE d'inamovibles legalitats estatals enfront de noves sobiranies polítiques i socials. Bismarck contra Bolívar, quan un país és la seva gent, diguem-ho així. Allà, urnes, aquí codi penal i Tribunal del Sant Ofici del Constitucional. Quan Londres no és Madrid. Quan Rajoy no és pas Cameron. Mil faules desmuntades del tot: ni rastre de fractura social, només un debat democràtic d'alta volada sobre el futur d'Escòcia. Només urnes, la màxima participació registrada mai, la màxima mobilització política 'grassroots' d'aquests darrers decennis i un poble decidint. Per les nostres contrades, en canvi, fiscals de guàrdia, amenaces de suspensió d'autonomia i a bastonades, fins i tot amb la pastanaga.
Apunt final. El títol del film 'Trainspotting' es refereix el fet d'asseure's i mirar els trens com passen. Avui hem vist passar el tren escocès, que continua el seu viatge. Aviat ens tocarà de no mirar sinó d'agafar el nostre. I des d'aquesta perspectiva, sí que destacaria una altra victòria inapel·lable: la tasca impressionant de la Radical Independence Campaign (RIC), a cavall de plataforma i moviment social de l'esquerra radical, que ha presentat el debat en clau sòcio-política i econòmica, de refús al neoliberalisme thatcherià i de futurs socials solidaris diferents. El James Connolly nascut a Edimburg, revisitat, somriuria avui. Quan el sí al canvi social ha estat l'arrel del sí al canvi polític. Des de la nostra complicitat amb l'independentisme escocès, continuarem xiuxiuejant la vella tornada de Billy Bragg --el cantant anglès que ha donat suport al 'Yes'--: 'Waiting for the great leap forwards.' Res igual, doncs: Escòcia mai més no callarà ni la faran callar.
Ara, avui mateix, tot seguit, ens toca a nosaltres d'agafar el testimoni, sense cap possibilitat d'escenari britànic. Per uns altres vials i amb un altre tren. (Des)Obeir, votar i guanyar. Però, sigui com sigui, gràcies Escòcia. Per haver desmuntat Rajoy, Madrid i tots els Torquemades. Despullant-los per tots els fronts, formats i forats. Seguim i seguirem decidint. Perquè el tren del futur que no es pot perdre és més democràcia. No pas menys. I sense fer-se enrere. I a tota màquina. Indesinenter, sense aturar-nos, que ja arribem.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015