Opinió
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
Patrici Pojada
02.09.2014
Solidaritat occitanista amb los catalans
Barcelona, 10 de julhet de 2010: mai d’1 000 000 de catalans sortián per carrièras per denonciar la senténcia espanhòla contra lo projècte de novèl estatut de Catalonha (lo que prevesiá, justament, l’oficializacion de l’occitan dins tota Catalonha). D’ara enlà, un potent moviment social, al delà de las oposicions politicas costumièras, se metiá en camin, un moviment que fa pas que créisser dempuèi. Las consultas organizadas dins tantes vilatges e vilas dubriguèron lo talh e permetèron de difusar un messatge clar.
Barcelona, 11 de setembre de 2012: unas 1 500 000 personas envasissián pacificament las carrièras e plaças de la ciutat reclamant, sens cap de dobte possible, l’independéncia de Catalonha, darrièr l’eslogan 'Catalunya, nou estat d’Europa'. 11 de setembre de 2013: 1 500 000 personas s’agafavan per las mans per unir lo nòrd del País valencian e lo Vallespir; una cadena umana de mai de 400 km per l’independéncia. Ongan, la Diada de l’11 de setembre deuriá confirmar aquesta mobilizacion.
Aquel moviment prigond, resumit aicí a unas de las sieus manifestacions mai emblematicas, nos pòt pas daissar indiferents a nosautres, occitans. En tot cas, personalament, me daissa pas brica indiferent e ajustarai, sens estar mai, que non solament lo sosteni mas que, en mai, me’n senti part prenenta. Es pas ni lo lòc ni l’ora que o conte tot, mas cresi qu’es vengut lo moment de prene posicion, coma occitan, per un moviment que, dins la concepcion de l’occitanisme qu’es la mieu dempuèi lo començament, me concernís totalament. Tanplan, poiriái dire que, dins aquel sens, me concernís e nos concernís, triplament. D’una part, per çò que cresi que los pòbles an lo dreit (tanplan lo dever) de se prene en carga, encara mai quand una tala reivindicacion es portada per un moviment democratic popular e, d’aqueste punt de vista, çò que se passa en Catalonha - dins aquel país tan pròche - es, actualament, exemplar. D’una autra part, lo mieu engatjament occitanista (en favor de l’occitan) es, naturalament, per ieu, pastat de 'catalanisme'. Es pas una causa del passat, romantica o sabi pas qué, mas un sentiment totalament ancorat dins lo present, un present que nos fa cada jorn evident que occitans e catalans partejam tantas causas que nos afrairan. Poiriam convocar lo passat e tornar mençonar los Trobadors o la batalha de Murèth, per exemple, mas la proximitat actuala es tala que, tanplan, i a pas besonh de remontar tan luènh coma se l’istòria s’èra arrestada. Atal, las cançons, la television, la produccion audiovisuala, los films, los libres catalans, etc., son un referent per nosautres, participan a la nòstra cultura e los fasèm nòstres. Enfin, se caliá una darrièra rason vertadièrament 'occitana' aquesta, nos pòt pas daissar indiferents qu’un tròç d’Occitània se tròba en Catalonha (la Val d’Aran) e que los catalans - respondent a la volontat dels araneses - reconeguèron la nòstra lenga e ne faguèron, puèi, una de las lengas oficialas de tot Catalonha. Seriá pas que per aquò, çò que se passa en Catalonha a l’ora d’ara es tanben nòstre.
La mieu posicion, ne soi plenament conscient, es pas brica representativa de l’occitanisme - e o planhi! -, mas existís e la podèm pas negar o amagar. M’a semblat qu’èra venguda l’ora d’exprimir la mieu solidaritat amb los catalans, a un moment clau, quand Catalonha viu un procès istoric plen d’esperanças qu’es un modèl de dignitat e un exemple per nosautres. Espèri que los catalans oblidaràn pas que, de l’autre costat dels Pirenèus, i an una part d’eles e que, benlèu, 'Des d’Alacant a la Provença / Res no s’acaba i tot comença' (vèrses del poèta Josep Vicenç Foix). Òc, que tot comence! Ne fau lo vòt: per ieu, coma occitan, tot çò que se passa en Catalonha m’es pas estrangièr e representa un grand espèr... Ara que sabem que tot es per èsser fait, qu’aquest 'País petit' - que es un grand país - nos ensenhe que tot es possible! Nos i trobarà al sieu costat... e, esperem, nos oblidarà pas!
Patrici Pojada
Catedràtic d’història moderna
Membre de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa de la Lenga occitana
Membre del Conselh lingüistic del Congrès permanent de la Lenga occitana
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015