Opinió
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
Àngel Castiñeira
23.08.2014
Àngel Castiñeira: 'El turisme de la Barceloneta és una història d'èxit desbordada'
El barri de la Barceloneta té unes característiques que el fan enormement atractiu. Té uns habitatges molt petits, que fàcilment poden ser llogats de manera individual o en parella, i té uns carrers estrets on hi conviuen diferents grups humans, una característica que facilita una tolerància molt gran de la gent i una cultura popular molt del carrer. Durant la temporada d'estiu la gent hi fa vida. A això s'hi ha d'afegir la proximitat de la platja i del port, una enorme oferta gastronòmica i la proximitat al centre de la ciutat. Aquests factors combinats afavoreixen l'atracció d'un tipus de turista jove, 'low cost' per les condicions d'habitatge senzilles, i amb ganes de màxima diversió. Seria injust creure que hi ha un únic factor que ha afavorit l'explosió de queixes per part dels veïns.
A aquesta situació s'hi arriba perquè la Barceloneta, des del punt de vista del turisme, és una història d'èxit, però és un èxit que s'ha desbordat. S'ha de ser molt sensible a la veu dels veïns del barri perquè, segurament, quan es queixen no és perquè no valorin el turisme i les oportunitats que això representa, sinó que també posen a la balança els inconvenients que comença a representar portar-lo al màxim. El que s'ha de redefinir és una convivència que no passa al marge dels veïns, sinó que, clarament passa per identificar quins són tots els actors directament implicats --veïns, les agències, els operadors, el propi ajuntament, els turistes i els serveis de seguretat-- i redefinir el contracte de convivència que diria que és molt bàsic de resoldre. No passa només pel model de contractació d'habitatges, sinó que també hi ha d'haver una regulació del soroll, de la via pública i del civisme. Els carrers són molt estrets i els dies que fa calor la gent téles finestres obertes i pots veure el menjador del veí i sentir tot el que fan. Això obliga a una negociació profunda entre veïns i ajuntament per establir les normes de convivència i hi hauria d'haver un grau d'execució taxatiu de les normes per part dels agents de l'ordre. El que faltaria seria passar d'aquesta veu irada dels veïns del barri a establir acords. Crec que l'ajuntament està en condicions de poder-ho fer sense que hi hagi un esclat.
No podem parlar d'un fracàs com a societat. Això seria agafar l'anècdota i convertir-la en categoria. Evidentment, a la Ramba de Barcelona o a la Barceloneta, per la gran concentració de turistes, aquests nivells d'aglomeració permetrien que qualsevol diari digital que vulgués fer periodisme d'escàndol podria dir que la gent orina al carrer i que hi ha prostitució, seria fàcil de fer. La realitat és que estem parlant d'una societat viva a la qual hem d'estar constantment prenent-li el pols i ajustant aquests paràmetres. S'ha fet una aposta segurament excesiva pel turisme. Ara es tracta de reequilibrar un conjunt de factors que facin que el que ha estat un model òpim de convivència no derivi a una oferta negativa per a tothom. No s'ha de parlar de fracàs, sinó d'errors. I sobre aquests errors es poden fer rectificacions.
Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'Esade
(Opinió recollida telefònicament.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015