Opinió
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
Oriol Caba
03.07.2014
Trinco-trinco
El Canet Rock es diu Rock però no hi ha rock. És un festival de nostàlgia de plàstic amb finalitat comercial, i en canvi es veu que ha de ser l'apoteosi de la comunió de la música catalana que ho fliparem de coloraines. Va, home, que en Mainat fa vint anys que embruteix el cervell del personal amb tifes televisives sense escrúpols. El seu cinisme ha contribuït significativament a fer una societat més acrítica i inculta a cada nou format. El discurset naïf del festival n'és una filigrana més.
Amb una crisi d'edat que espanta i suposo que també força aclaparat per la buidor conceptual de la seva trajectòria, vol fer-nos creure que reviurem un moment històric irrecuperable a través del seu particular viatge cap al passat de la seva joventut. Una joventut pròpia d'ell, interior, fins i tot imaginada diria, reviscuda enmig d'espasmes de fantasia. En tot cas, una joventut del tot irrecuperable, també, com el moment històric.
Els pretextos són els de sempre i de tothom, d'en Mascarell a la Ballbé, de la Marató als orgasmes d'en Basté: moment extraordinari de la música catalana, capacitat creativa del país desenfrenada, entre tots ho farem tot, etc. Falòrnies. Cada vegada que algú fa una cosa inesperada el fulminen, no fos cas: tot s'ha d'entendre, tothom ha de ser bona gent. Canet Rock 2014 serà un parc temàtic per a tots els públics i totes les edats, un festival de rock sense rock ni festival. Serà com anar al Poble Espanyol, que mira que hi ha pobles a Espanya.
Tot allò que passi allà dins serà publicitari, no hi haurà gens de risc ni de perill i es tendirà a l'absència de l'error. Suposo que fan referència a en Sisa i a les nits de bogeria quan diuen que veuran sortir el sol, però això va extingir-se fa molts anys i s'han imposat els relats fastigosos de com han de ser les coses d'en Mainat i companyia.
La imatge mítica del Canet Rock dels setanta l'han transformada en una marca. I bé, ni és cap tragèdia ni hauria de sorprendre ningú. Sembla que hi ha força gent disposada a pensar en el festival com a model de negoci. Endavant. Una altra marca. I què? Que fotin com vulguin.
Aquest festival és com anar al Caprabo o mirar TV3. I pots estar segur que els amos, si més no els espavilats, mengen unes altres coses. No hi tinc res en contra. Ara, avorreix i rebot la reiteració i exageració del fenomen: l'autocomplaença i satisfacció catalanes, el som collonuts, la burgesia disfressada de gent normal, l'homogeneïtzació, la mediocritat. I el que revolta és que no deixin existir res més i que del trinco-trinco en diguin la cultura catalana, en majúscules i singular.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015