Opinió
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
Pere Aragonès
07.10.2013
L'ordinalitat de Sánchez-Camacho
Alícia Sánchez-Camacho, conscient que la demanda d'una consulta sobre la independència no és cap suflé, intenta que el govern espanyol ofereixi una alternativa, centrada en un nou model de finançament. Més enllà que els fets indiquen que l'estratègia actual del PP segueix una direcció contrària (vegeu, si no, el pressupost de l'estat per al 2014 presentat per Montoro) i que el plet català no és pas una qüestió merament fiscal (no proposem la consulta com a xantatge per tenir més peix al cove, sinó per emancipar-nos), la proposta de Camacho ens presenta l'oportunitat de posar al descobert el cinisme amb què l'espanyolisme tracta les reclamacions de la ciutadania catalana.
Sánchez-Camacho proposa, doncs, un nou model de finançament que limiti la 'solidaritat', mitjançant la garantia del principi d'ordinalitat. El principi d'ordinalitat en matèria de finançament autonòmic és aquell segons el qual cap territori no pot perdre posicions en el rànquing de renda disponible per cap després de fer l'aportació a les arques comunes. És a dir, que si Catalunya és, per exemple, en renda de per cap la quarta comunitat de l'estat, després de pagar imposts i rebre les prestacions corresponents no pot quedar per sota del quart lloc.
Curiosament, el principi d'ordinalitat es recollia en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, concretament a l'article 206.5 ('L'estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes "per capita" entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament') , que va ser objecte de recurs pel Partit Popular, un recurs avalat per Alícia Sánchez-Camacho que ara defensa que s'apliqui.
Segons la part expositiva de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, el Partit Popular entén que el principi d'ordinalitat és inconstitucional:
'[...] infracció del principi de solidaritat com a conseqüència de les limitacions establertes en els mecanismes d'anivellament en l'art. 206.5. Aquest precepte exigeix a l'estat que garanteixi "que l'aplicació de mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans del seu anivellament". Aquest anomenat "principi d'ordinalitat" significa, per als actors, una altra ruptura del sistema constitucional de solidaritat, al qual s'imposa un límit objectiu que "congelaria" la dinàmica de transferència de renda.'
I, de fet, la sentència va anul·lar, per la via interpretativa, l'aplicació del principi d'ordinalitat, perquè considerava el següent:
'[...] el respecte a les competències de l'estat com a garant de la solidaritat interterritorial en l'àmbit econòmic i financer no permet la imposició estatutària de condicions com ara la inclosa en l'art. 206.3 EAC respecte de l'esforç fiscal comparat de les comunitats autònomes, també la previsió de l'art. 206.5 EAC hauria de declarar-se inconstitucional i nul·la en el cas que compartís aquesta mateixa naturalesa condicional i imperativa.'
És a dir, gràcies al recurs del PP que avalava Sánchez-Camacho, això que ara proposa Sánchez-Camacho no és possible d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional. La pregunta que em faig sobre la reivindicació sobtada del principi d'ordinalitat per part de Sánchez-Camacho és: es deu la ignorància o a la mala fe?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015