Opinió
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
Andreu Manresa
06.02.2013
Andreu Manresa: Un comentari particular sobre corrupció
En general, la corrupció va molt lligada a la requalificació urbanística, al finançament dels partits polítics i a les concessions d'obres públiques. A les Illes, la corrupció començà comprant la voluntat de regidors per canviar les majories dels ajuntaments. Hi ha hagut el cas Calvià del 1991 (suborn a un regidor socialista per part d'empresaris) i, en el sentit clàssic de comissions, el cas Sóller del 1995 (adjudicació irregular d'obres a un empresari). Hem vist molts casos individuals, d'ajuntaments on hi ha hagut denúncies i s'ha constatat el finançament d'empresaris o promotors locals. El més gros, el cas Andratx, del 2006.
El model i l'esquema són universals. Per què passa en política? Tenim, d'una banda, el finançament de partits a través de donacions i ajudes. Però, sobretot, és per la gran capacitat de fer diners que tenen els promotors immobiliaris i turístics. Allò que dèiem: transformar un terreny agrari en un solar en multiplica el valor per mil. Per això la capacitat que tenen els corruptors és tan gran o més que la dels traficants de droga, ha dit gent. I aquest és un dels gèrmens de la corrupció.
També hi ha allò que se'n diu vinculacions administratives irregulars: favoritismes, manipulacions d'administradors amb connivència amb adjudicataris de negocis o serveis, tràfic habitual de comissions per a pagar campanyes electorals o per a enriquiment personal… És un model universal de corrupció que es concreta en aquesta illa i que és traslladable a qualsevol continent.
I, d'una altra banda, hi ha els polítics grossos, com el president d'un govern. El cas Palma Arena, per exemple, en què Jaume Matas va actuar, teòricament, al marge de tota circumstància legal per afavorir els seus amics. Matas ja ha estat condemnat per haver patrocinat i pagat contractes al redactor dels seus discursos. Un altre cas, el de Maria Antònia Munar, d'UM, condemnada per haver adjudicat concursos a una televisió que havia comprat. I hi ha una dotzena de periodistes implicats, alguns condemnats i tot.
Per posar fi a la corrupció, cal transparència pública, crítica social, informació de la premsa; que hi intervenguin tots els mecanismes establerts, com ara interventors, secretaris, tribunals de comptes; un control públic de l'actuació de les administracions; que es publiquin els contractes i les adjudicacions als mitjans de comunicació i les xarxes. I una consciència social de denúncia, que crec que hi és i que ha crescut. La tarifa penal de la corrupció és força alta. Però també és cert que denunciar i constatar els fets és molt complicat. Difícilment es troben els diners. I difícilment surt qui ha pagat, o qui diu 'jo he cobrat'. Tancar el cercle és complicat.
És una feina dels polítics: ells han de fer les lleis, i la ciutadania els ha d'exigir que les complesquin. Esper que hi hagi voluntat de fer-ho perquè, si no, haurem arribat a un grau de violació del sistema que implicarà encara més desafecció de la gent envers la cosa pública.
Andreu Manresa (@AndreuManresa), periodista.
Comentari telefònic recollit per la redacció de VilaWeb.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015