Opinió
-
La Vall d'Aran i la independència de Catalunya. L'encaix
Jusèp Loís Sans Socasau
19.02.2014
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
Germà Bel
12.01.2012
Germà Bel: 'La gran velocitat s'ha fet a Espanya amb criteris de construcció nacional'
Espanya és el primer estat d'Europa en construcció de quilòmetres de vies de gran velocitat en termes absoluts i el primer del món en termes relatius per població i quilòmetres quadrats. La crisi probablement no aturarà els projectes aprovats, sinó que tan sols els alentirà. En el cas d'Espanya, a diferència de la resta del món, la discussió sobre les infrastructures ferroviàries no és sobre la viabilitat econòmica o el benestar social, sinó que es justifiquen per un objectiu de construcció nacional espanyola connectant Madrid amb qualsevol altre punt. I això no és una interpretació, sinó una frase literal del 25 d'abril de 2000 d'Aznar en un debat d'investidura. Va dir que l'objectiu de la gran velocitat era de connectar totes les capitals de província amb Madrid.
Aquests no termes de discussió no es donen enlloc més. A la Gran Bretanya hi ha una discussió tremenda sobre els efectes en l’economia i en el benestar social de la línia HS2 entre Londres i Birmingham. El govern mateix reconeix que la inversió i el retorn són al límit, i cal tenir en compte que normalment les estimacions d'aquests projectes es fan exagerant la demanda i disminuint els costos. La gent que hi és contrària diu que és un elefant blanc, una inversió deslligada dels criteris de mercat.
Un altre exemple és el dels Estats Units, que tenen una xarxa ferroviària relativament dolenta, que l'únic tram que tenen en bones condicions és el de Boston-Washington i que no és de gran velocitat. Perquè discuteixen beneficis i costos i conclouen que no és una bona inversió. A l'únic lloc on es discuteix la idoneïtat de la gran velocitat és a Califòrnia, entre Los Angeles i San Francisco. Els EUA són un país en què aquestes coses no es fan per imatge de marca ni per afavorir constructores, sinó considerant si els beneficis socials són més grans que no pas els costos socials. No tot és París-Lió ni Tòquio-Osaka, que són connexions molt rendibles que guanyen diners.
En canvi, a Espanya no hi ha hagut aquest debat en la planificació de les infrastructures i han aplicat aquell criteri que diu que tant se val el cost de la inversió; que, si hi ha més diners, es farà més ràpidament, i si no n'hi ha tants, es farà més lentament. I com que la política de transports és de les més nacionalitzades dins l'àmbit europeu europeu, no hi ha previst que les autoritats comunitàries exigeixin a Madrid una planificació adequada a les necessitats econòmiques i al creixement. A Espanya les grans constructores s'han beneficiat enormement de les concessions d'obres de l'AVE. Ha estat un gran negoci per a uns quants.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015