Opinió
-
La Vall d'Aran i la independència de Catalunya. L'encaix
Jusèp Loís Sans Socasau
19.02.2014
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
El Meteocat no es tanca
Roger Vendrell
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
Elisenda Paluzie
02.01.2012
Elisenda Paluzie: 2012: Crisi és decisió
Donem la benvinguda a un any que ja sabem d’antuvi que serà dur. Més impostos, menys despesa pública, menys activitat econòmica i més desocupats. Però caldria convertir la crisi en una oportunitat. Etimològicament crisi és decisió, i el nostre poble necessita prendre decisions inajornables. Decidir tard és limitar les opcions a l’abast, i fins i tot quedar-se sense opcions. Catalunya ha passat els anys de creixement econòmic amb un estat que ha jugat a la seva contra, i deixant-se arrossegar per un model de creixement equivocat. Malgrat que a Catalunya s’han comès errors, és l’estat qui ha tingut les eines per a fer política de debò i són els governs espanyols els que han fet una política econòmica de nou ric, sense abordar les reformes estructurals necessàries, i fomentant la cultura del subsidi i la despesa improductiva.
Les retallades i els ajustos pressupostaris no solucionaran la crisi, si no hi ha un canvi de cultura, tornant a la cultura de l’esforç, fomentant l’estalvi i la inversió productiva, millorant la formació, fomentant la mobilitat i també l’assumpció de responsabilitats i de riscos. Hi podem contribuir tots, des de les responsabilitats individuals a les col·lectives. Però, hem de ser conscients que al nostre país abordem aquest procés amb plom a les ales.
Espanya utilitza la crisi per acabar de reduir el nostre país a la subordinació econòmica i política. Cal obrir els ulls: no hi haurà cap voluntat política de tractar de manera justa Catalunya. El pacte fiscal ha nascut mort, com mort és l’estatut, i el catalanisme ha d’abordar sense més dilacions el projecte cap a la independència. Amb tota la pedagogia necessària, però també amb tota la decisió política. El partit avui majoritari haurà de triar entre continuar fent la viu viu dirigint una Generalitat convertida en una gestoria escanyada i cada cop més impopular o menant un projecte polític amb un horitzó clar de llibertat, mentre que l’independentisme esmicolat i enemistat hauria de desar les rancúnies al calaix i sumar, d’una manera o altra, el màxim de voluntats en un projecte esperançador.
Europa tard o d’hora se’n sortirà i valdria la pena de participar en el renaixement europeu amb la nostra personalitat política restaurada. La nació catalana va néixer formant part d’un dels primers imperis europeus i ha de contribuir en peu d’igualtat amb els altres pobles europeus a la reconstrucció política i econòmica d’Europa.
Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015