Opinió
-
S'ha obert la veda
Jaume Subirana
08.04.2014
-
S'hauria pogut evitar
Oriol Andrés
07.04.2014
-
Fill de puta, l'insult més suau
Amadeu Carbó
07.04.2014
-
L'abraçada de Margallo
Aleix Sarri
05.04.2014
-
Sobre el judici per 'assetjament' al parlament
Toni Strubell
04.04.2014
-
Sobre Perpinyà, els perpinyanencs i els resultats de l'extrema dreta
Marta Serra
03.04.2014
-
Més enllà de l’amenaça no hi ha res
Eugeni Casanova
02.04.2014
-
Una lliçó apresa a Catalunya
Darmen Tuiakàiev
01.04.2014
-
El blocatge de Twitter o l’esforç inútil d’un govern amb por
Merve Arkan
27.03.2014
-
Reconeixement i resistència
Joan Minguet
26.03.2014
-
La màscara d’Evo Morales
Jordi Pascual Sala
24.03.2014
-
El conte del Pare Català
Joan Borja i Sanz
23.03.2014
-
Amb raó, insubmissió
Yon Sánchez
20.03.2014
August Bover
29.05.2014
Josep Roca-Pons, gramàtic compromès
Com que va fer la major part de la carrera docent a l'estranger, primer a Cuba i després als Estats Units d'Amèrica, la majoria dels estudiants catalans de la meva època vam conèixer Josep Roca-Pons a través dels seus llibres. Sobretot, dos llibres fonamentals: la 'Introducción a la gramàtica', primer --llibre que comptà amb nombroses reedicions i, fins i tot, amb alguna edició pirata--, i la 'Introducció a l'estudi de la llengua catalana', després --que, de retruc, i per a molts de nosaltres, fou també la descoberta de l'estructuralisme.
Durant més de vint anys com a professor a la Universitat d'Indiana --a la qual llegà els seus arxius--, va introduir-hi els estudis catalans i hi formà un estol de deixebles que han contribuït de manera significativa a l'expansió de la catalanística nord-americana. Membre fundador de la North American Catalan Society (NACS) --de la qual fou el primer president--, creador --amb Mercè Vidal-Tibbits-- de la Catalan Review, i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, la Generalitat de Catalunya el condecorà amb la Creu de Sant Jordi.
Personalment, no vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo fins tard, quan vaig tornar del Canadà i ell --ja jubilat-- i la seva esposa s'havien instal·lat a Sitges, població que el féu 'amic predilecte' i on té dedicada una plaça. Durant uns quants anys vaig tenir l'honor de codirigir la Catalan Review al costat d'aquest savi despistat, amable i senzill, apassionat per la música i pel seu país. I vaig tenir també el plaer de gaudir de la seva amistat i del seu exemple d'intel·lectual compromès al servei de la pau, la justícia social i la llibertat. Avui commemorarem el centenari del seu naixement a l'Institut d'Estudis Catalans.
August Bover i Font, catedràtic emèrit de filologia catalana (UB)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015