El blocatge de Twitter o l’esforç inútil d’un govern amb por

Turquia travessa un dels períodes polítics més interessants de la seva història moderna. L'atmosfera política turca sempre ha estat caòtica, però la incertesa s'ha anat intensificant gradualment des de l'any passat i ha abocat el país a una gran crisi política. El blocatge de Twitter que ha situat Turquia en els titulars internacionals sembla el resultat d'aquest període convuls i de la por d'un govern que ha començat a perdre terreny polític. El Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), islamista, va arribar al poder el 2002 després d'una llarga temporada d'inestabilitat. El primer ministre, Tayyip Erdogan, vist aleshores com un dirigent carismàtic i poderós, va guanyar suport no sols entre els islamistes, sinó també entre sectors més liberals de la societat, gràcies a un llenguatge moderat. El govern de l'AKP va ser considerat un model de democràcia per a molts altres països musulmans.

De la democràcia a la dictadura

El canvi va començar amb el referèndum de reforma constitucional del 2010, que va donar més poder al govern. L'any següent, l'AKP va aconseguir el 50% dels vots en les eleccions generals i va esdevenir un poder polític gairebé sense rival. D'aleshores ençà, el primer ministre Erdogan va començar a fer servir un llenguatge més autoritari. El punt d'inflexió van ésser, és clar, les protestes del parc Gezi d'Istambul, que van significar un cop fort per al govern. Les manifestacions es van estendre i van esdevenir un dels moviments opositors més poderosos de la història recent del país. Vuit persones hi van morir i desenes hi resultaren ferides. De resultes d'això, el govern de l'AKP va començar a perdre suport no sols entre els liberals, sinó també en l'arena internacional. El segon cop va ésser el conflicte creixent entre l'AKP i els seus aliats del moviment Gulen, una força política dirigida per un predicador musulmà que viu als EUA des de fa anys. Tot plegat va sumar-se a un escàndol de corrupció directament vinculat al govern. Es van descobrir enregistraments d'àudio del primer ministre Erdogan i els seus aliats que demostren com controlen els mitjans i les empreses per als seus propis interessos polítics i econòmics. Ara hi ha eleccions locals el 30 de març, que seran un test crucial per al govern. Hi ha rumors sobre nous enregistraments que es podrien publicar just abans dels comicis i que podrien crear un terratrèmol polític

Les xarxes socials guanyen importància

El govern turc va començar a atacar la llibertat d'expressió ja fa molt de temps. Turquia és la presó més gran del món per a la premsa, amb uns setanta periodistes empresonats. S'hi han prohibit milers de webs i blocs. La premsa tradicional viu sota un fort control governamental i molts periodistes han perdut la feina per haver criticat el govern.

Alhora que la pressió sobre els mitjans s'intensifica, les xarxes socials esdevenen una plataforma molt popular per a la gent que vol compartir opinions. Les xarxes van ésser un instrument central per a intercanviar informació durant les protestes del parc Gezi. Hi ha uns deu milions d'usuaris de Twitter i trenta-quatre milions de comptes actius de Facebook a Turquia, per la qual cosa el govern considera les xarxes socials una gran amenaça al seu poder. El 2008 s'hi va prohibir YouTube durant dos anys, la qual cosa va entrenar els turcs en els millors mètodes per a esquivar la censura, amb trucs relacionats amb xarxes privades virtuals (VPN) i servidors d'adreces de xarxa (DNS). Després del blocatge de Twitter, el nombre de piulets s'ha multiplicat fins a arribar a disset mil per minut, la xifra més alta enregistrada mai al país.

El dia abans de la prohibició, Erdogan va dir que eradicaria Twitter i que no faria cas de les eventuals reaccions de la comunitat internacional. N'hem vist exemples semblants a molts països autoritaris. L'ex-dirigent egipci Hosni Mubàrak va tallar les xarxes socials per prevenir les manifestacions del 2011, però no va poder evitar-ne la caiguda. Erdogan va ésser una vegada un model de democràcia per a moltes persones, però ha esdevingut un dictador en ben poc temps. Com ens demostra la història, la pressió augmenta el descontentament de la gent, i la por d'un dictador comporta, tard o d'hora, la fi del seu poder.

Merve Arkan és una periodista turca establerta a Istambul. Ha treballat per a diaris d'àmbit nacional, com Cumhuriyet i Radikal, i actualment és reportera del diari Hürriyet, un del principals de la premsa turca.

(Article publicat originàriament a la revista Esguard.)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Després del blocatge de Twitter, el nombre de piulets s'ha multiplicat fins a arribar a disset mil per minut, la xifra més alta enregistrada mai al país.