Opinió
-
S'ha obert la veda
Jaume Subirana
08.04.2014
-
S'hauria pogut evitar
Oriol Andrés
07.04.2014
-
Fill de puta, l'insult més suau
Amadeu Carbó
07.04.2014
-
L'abraçada de Margallo
Aleix Sarri
05.04.2014
-
Sobre el judici per 'assetjament' al parlament
Toni Strubell
04.04.2014
-
Sobre Perpinyà, els perpinyanencs i els resultats de l'extrema dreta
Marta Serra
03.04.2014
-
Més enllà de l’amenaça no hi ha res
Eugeni Casanova
02.04.2014
-
Una lliçó apresa a Catalunya
Darmen Tuiakàiev
01.04.2014
-
El blocatge de Twitter o l’esforç inútil d’un govern amb por
Merve Arkan
27.03.2014
-
Reconeixement i resistència
Joan Minguet
26.03.2014
-
La màscara d’Evo Morales
Jordi Pascual Sala
24.03.2014
-
El conte del Pare Català
Joan Borja i Sanz
23.03.2014
-
Amb raó, insubmissió
Yon Sánchez
20.03.2014
Martí Crespo
07.03.2014
Obrint país
L'escenari és sobri i auster com el paisatge de l'Horta: cinc barraques, un petit canyissar i un arbre pelat retallats per un esclat de cel i terra de mil colors, de cent clarors: blau, verd, groc, carabassa, roig... Un escenari, ras i curt, que és l'essència de València. Una València essencial, ja, per als centenars de principatins que omplim avui al vespre, amb una molla al seient, l'Auditori de Barcelona per a acomiadar 'indefinidament' Obrint Pas, el grup que amb les seves melodies ens ha obert el País Valencià de bat a bat i, de regal, ens ha ofert el país de cap a cap.
Passet a passet, cançó a cançó, la colla d'amics que repassa ara mateix dues dècades de vivències musicals –endollada únicament a l'energia del públic– ens ha impregnat d'imatges, sons, olors i accents meridionals, que han eixamplat el nostre horitzó de referents nacionals.
'Vint anys corrent pels Països Catalans', resumeixen amb força vertigen Xavi Sarrià i Miquel Gironès, emocionats, des de l'escenari. 'Vint anys conreant els Països Catalans', els goso corregir jo. Perquè amb les seves guitarres i dolçaines han llaurat aquests intensos i compromesos anys totes les terres de parla catalana, on han deixat llavors fructíferes.
Barcelona, avui, n'és un brot esponerós. No hauria dit mai, dues dècades enrere, que l'himne plantat, regat, arrelat, brotat i vingut del sud –tocat deliciosament amb la fina viola, els greus tabals i l'aguda dolçaina– seria, en el moment present, l'únic capaç de posar-me la pell de gallina; que l'esborronadora Muixeranga –ho comprovo amb un cop d'ull– seria l'única que faria aixecar apassionadament el puny dels més granats, i amb timidesa de novell la mà closa dels més xiquets.
Tots els qui ens hem aplegat avui ací n'estem més que convençuts: els Obrint no són passat, sinó el país present en cerca de futur.
Martí Crespo, periodista.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015