Opinió

 

<24/72>

Joan-Lluís Lluís

04.03.2014

I si Martin Fourcade fos de Gibraltar?

Més enllà de les nostres capacitats esportives respectives, Martin Fourcade i jo tenim dos punts en comú: vam néixer al territori oficialment anomenat 'Département des Pyrénées-Orientales' i tenim la nacionalitat francesa. I un altre: al Principat se sol dir que sem 'nord-catalans'. Així doncs, quan sento que diputats de Ciutadans i del Partit Popular neguen als periodistes de TV3 i de Catalunya Ràdio el dret d'emprar el qualificatiu de 'nord-català' parlant de Fourcade, em sento cridat a reaccionar, perquè negant-li aquesta qualitat, també me la neguen a mi, i a uns quants centenars de milers de persones més. A tots, ens discriminen. No és que 'nord-català' m'entusiasmi gaire, prefereixo dir que sóc 'català', sense punt cardinal. Però m'agradaria veure quin diputat tindria la gosadia d'explicar-me cara a cara que, pel fet d'haver nascut a Perpinyà i de tenir la nacionalitat francesa, no sóc 'català', amb nord o sense. Tots els seus arguments, siguin constitucionals, històrics, morals o teològics s'estavellarien davant d'aquesta evidència: Martin Fourcade, jo i uns centenars de milers de persones més sem tan catalans com qui ha nascut al Principat, perquè res ni ningú no ha suprimit mai la menció 'Catalunya' de les ments de la gent d'aquest nord. I això encara que sigui una Catalunya objectivament aigualida i tot sovint folcloritzada.


Ara, si els diputats en qüestió, com a defensors del nacionalisme espanyol, persistissin contra tota evidència a negar-me el dret de ser català, és a dir, a negar la realitat del meu jo íntim, aquesta negació tindria repercussions revolucionàries pel que fa a les relacions entre Espanya i el Regne Unit. Perquè significaria de retruc que el nacionalisme espanyol renuncia per sempre a Gibraltar. Pensem-ho: si Martin Fourcade, pel fet d'haver nascut a Ceret i de tenir la nacionalitat francesa, no pogués ser català de cap manera, llavors les persones nascudes a Gibraltar i amb nacionalitat britànica no podrien ser espanyoles de cap manera. És pura lògica, car el Tractat dels Pirineus del 1659 i el Tractat d'Utrecht del 1713 tenen les mateixes conseqüències jurídiques sobre els territoris concernits i les persones qui hi viuen. Així doncs, la 'no-catalanitat' de Fourcade posaria un punt final a les reivindicacions territorials d'Espanya sobre Gibraltar, territori finalment 'no espanyol'. Gran notícia. Ja no hi hauria cap impediment a organitzar partits de futbol entre les seleccions d'Espanya i Gibraltar. I si un esportista de Gibraltar guanyés alguna medalla d'or en un Jocs Olímpics, l'orgull espanyol quedaria tan indiferent a aquest fet com quan qui guanya és un esportista casac.


I si no és així, si l'espanyolisme continua reivindicant Gibraltar però es desentén de Perpinyà, és perquè en perdre Perpinyà tan sols Catalunya va perdre quelcom (la segona ciutat i el 15% del territori). Espanya no sent Perpinyà com a pròpia perquè Espanya no sent Catalunya com a pròpia sinó com a propietat. L'annexió de Perpinyà per part de França demostra que Catalunya no és Espanya ni tan sols per als espanyols, perquè si Catalunya fos Espanya el nacionalisme espanyol reclamaria Perpinyà amb la mateixa virulència amb què reclama Gibraltar. I exigiria de Martin Fourcade que celebrés les seves medalles amb aquella obra mestra del bon gust coral: '¡Yo soy español, español, español!'

Editorial