L'esperit del Fòrum

De moment, l’esperit del Fòrum se’ns manifesta espontàniament per boca de l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, qui, referint-se a la brutal agressió d’un grup de 'skins' contra una parella d’homosexuals, va dir fa pocs dies: 'Aquests atacs sempre són inacceptables; però, ara, a un pas del Fòrum, encara ho són més'. Com que som els creadors del magnífic esdeveniment, haurem de dissimular els nostres problemes reals per contribuir als debats sobre els problemes de Bangla Desh. Ocultem la nostra realitat i siguem servils al visitant, com correspon a una ciutat que s’ha convertit en reducte hoteler de ramats de turistes grassos i suats que parlen idiomes ignots, més aviat amb poca consciència del debat global.
Quan érem petits, fèiem grosses boles de paper de plata per ajudar els negrets que eren més pobres que no pas nosaltres. Què se’n van fer, d’aquelles boles i d’aquell esperit solidari incipient? De boles, segons que m’han dit alguns dels suposats beneficiaris, no els en va arribar mai cap. En canvi, d’aquell esperit, n'han nascut moltes de les ONGs actuals. Creiem que podem ajudar amb idees tan peregrines com inútils o sense continuïtat. Per exemple (s’ha fet i és un error), portar tones d’uralita a un país on tenen sostres de palla, perquè, si l’utilitzen, en climes amb una mitjana de quaranta graus de temperatura, es moriran rostits com conills. És un error fer campanyes temporals de vacunació sense garanties de continuïtat, perquè el mal es dissimula mentre som allà, però s’agreuja després, quan ens n'anem perquè s’ha acabat el pressupost. Però, són realment aquests els problemes que podem resoldre, i aquesta la forma d’ajuda? Cal que ajudem així o és millor que ens estiguem quiets d’una vegada? El Fòrum servirà per reflexionar sobre els nostres errors? Ens farà canviar d’actitud?
A més de l’ajuda material, ara hi ha el debat de conceptes universals, una cosa que no existia quan fèiem les boles de plata. I que, en principi, té per fi d’ajudar, però de manera més postmoderna, més en abstracte. Si amb la globalització ha augmentat el turisme barroer, de baix cost, també ha augmentat, paral·lel al turisme sexual, el turisme social, i amb aquest, les nostres inquietuds de lluitar pels problemes de tot arreu del món. Abans es deia que hi havia molta misèria al món, que aquella gent feia una olor diferent, i que els nens sempre demanaven diners. Ara diem que hi ha molts problemes i que, si en parlem, els arreglarem. La nostra actitud sempre ha estat prepotent. Nosaltres no ens hem descolonitzat de les veritats absolutes de l’època colonial, només les modifiquem per la via de l’eufemisme. Ens trobem, per tant, en inferioritat de condicions per a pontificar sobre els seus problemes (que són els nostres, per activa o per passiva), si no tenim la valentia i l'honestedat de llençar al foc el casc de colonitzador que encara portem posat. Però el turisme social, que té l’avantatge de poder-se praticar sense sortir de casa, mirant la TV o anant, per exemple, a una manifestació contra la 'burka', és útil, ens fa més bons minyons i, com feien antigament les dames de la caritat, ens permet d'esquivar plàcidament els problemes reals que tenim aquí. Algunes preocupacions solidàries segueixen, a més, les modes que dicten els grans mitjans de comunicació. Per què ens hem desconscienciat, aparentment, del problema de la 'burka' de les afganeses des que els nord-americans han envaït aquell país?
Si, dels diàlegs del Fòrum, no en surten propostes interessants per a actuar, i no sols formalment, sobre el poder polític, el Fòrum serà a la idea de debat allò que el turisme de vol charter és a la idea de viatge. I tots anirem a manifestacions contra les guerres del món disfressats de calavera i fent l'onada amb les manetes blanques encarades al cel. Tocarem la cassola deu minuts cada dia i anirem a dormir tan tranquils, si ens ho permeten els nostres maldecaps: la hipoteca o el termini del quatre per quatre. I al Fòrum escoltarem els grans pensadors, adquirirem més consciència, farem reverències als turistes, i amb un somrís dement, els deixarem posar els peus suats sobre les taules dels nostres cafès, i caminarem pel carrer amb el cap ben alt, els pulmons a petar de solidaritat global. I si cap 'skin' pega o mata ningú, li direm que no és el moment de fer-ho, que ara encara és pitjor.
Però, de moment, l’esperit del Fòrum se’ns revela, únicament, en les paraules de Joan Clos. Confiem que aviat es manifesti en forma de llengües de foc damunt les ments dels seus deixebles i dels participants, i que arribin a trobar un mínim d’orientació en el laberint de conceptes abstractes i bonics en què ens pretenen embarcar. Esperem que serveixi d’alguna cosa. Mentrestant, Clos, 'close-your-mouth', que nosaltres ens contindrem, impertèrrits, fent exercicis de sostenibilitat mental.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet