Nena, què hi ha per a dinar?

La setmana passada cap a aquesta hora ja sabíem que el president de la CEOE, Joan Rosell, s'havia lamentat davant el proletariat de la FAES que 'un milió de mestresses de casa' espanyoles s'havien apuntat a l'atur per cobrar 'alguna mena de subsidi'. També va referir-se a 'amos de casa', però tu i jo sabem que era per a despistar. El cas és que a aquesta servidora li va quedar cara d'idiota: com podia ser que el sistema no se m'hagués acudit abans? On tenia l'oficina de l'INEM de més a prop?

És clar, a mi em passa com al senyor Rosell: tota aquella història que has de treballar no sé quants anys per cobrar no sé quant, que si la cotització mínima, la màxima, és un embolic per a qui no s'hi ha trobat mai. Als autònoms, per poder cobrar cap prestació, primer ens l'hem de poder permetre, com les vacances i les baixes. Ben al contrari que aquestes mestresses paràsites que s'apunten a l'INEM i apa, a celebrar-ho al restaurant. I fins aquí la ironia.

Per si ens havia de sorprendre, a l'estat espanyol hom pot esdevenir president d'una Blablablà d'Organitzacions Empresarials i no tenir ni punyetera idea de com es fa per cobrar un subsidi. Total, per a què? Els desocupats sempre són els altres. De manera que l'endemà, lluny de disculpar-se davant la xusma indignada, va voler il·luminar-nos amb una mica de context:

'Una de les claus que expliquen per què s'ha disparat la desocupació fins al 25% és el creixement demogràfic; una altra és la incorporació de la dona al món laboral' (aquí imagineu-vos l'emoticona del crit de Munch). I, per a arreglar la broma de les mestresses de casa, va vocalitzar que 'i tant que tenen dret d'incorporar-se a l'atur i cobrar el subsidi si en compleixen els requisits'. (Aquí, doble emoticona de la flamenca: ole, i ole.) Molt bé, Joan, ja pots descansar.

Com que no sé per on començar, començo pel final: alerta amb la giragonsa 'dret d'incorporar-se a l'atur', perquè dit així tan exclusiu fa venir ganes de fer-te'n soci. L'expressió no se l'ha inventada ell, és clar, com tampoc la construcció 'amos de casa', però diu molt de l'esforç que ha de fer un representant d'empresaris per explicar-se sobre realitats que el toquen de lluny.

Aquells que l'últim any han demanat a algú que tenen per casa: 'Nena, ¿hay champán en la nevera?' o 'Nena, si és del banc no me'l passis', segur que també parlen d'incorporació a l'atur --el club dels ganduls-- amb la mateixa condescendència que el president de la CEOE es referia a la incorporació de les dones al món laboral: és clar que en tenen el dret, pobretes, però si després no mantenen la feina, no ens queixem que se'ns dispari la desocupació al 25%. Culpa nostra, doncs, que a casa estiguem més maques. I ara, a més, culpa de la casta xucladora de les mestresses de la llar.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

És clar que les dones tenen el dret de treballar, pobretes, però si després no mantenen la feina, no ens queixem que se'ns dispari la desocupació al 25%.