Opinió
-
El cadàver de la transició
Xavier Montanyà
15.10.2004
-
Salvador Allende, l'última oportunitat
Xavier Montanyà
01.10.2004
-
Cultura sense contingut, igual a zero
Xavier Montanyà
22.09.2004
-
Els caníbals som els blancs
Xavier Montanyà
30.07.2004
-
Una decisió històrica del Constitucional
Xavier Montanyà
29.07.2004
-
Per què no callen els polítics jubilats?
Xavier Montanyà
13.07.2004
-
La nova Europa
Jordi Borda
05.07.2004
-
Aquí es continua pasturant idíl·licament
Xavier Montanyà
29.06.2004
-
Batalla final per la memòria
Xavier Montanyà
11.06.2004
-
La cultura no és televisiva
Xavier Montanyà
24.05.2004
-
La solució no és construir més presons
Xavier Montanyà
07.05.2004
-
L'esperit del Fòrum
Xavier Montanyà
03.05.2004
-
Bon cop d'estic
Jordi Borda
22.04.2004
Martí Estruch Axmacher
29.09.2006
Renfe maltracta els usuaris
Ahir es va tornar a col·lapsar la xarxa de la rodalia de Barcelona de Renfe. Desgraciadament, no és notícia. La notícia és, segurament, que la gent comença a estar-ne tipa, de ser maltractada d'aquesta manera tants dies seguits, en ple 2006, en un país de l'anomenat primer món. Per a la gent que no s'hi ha trobat mai, que cada dia és més poca, el col·lapse es tradueix en: trens parats, estacions sobresaturades, informació nul·la, calor màxima, empentes, tensió, trucades de mòbil, individus travessant les vies, gens d’interès a oferir alternatives, etc. Per als turistes, assidus de la línia del Maresme durant els mesos d'estiu, l'experiència és inoblidable i deu contribuir a fer-nos una certa fama internacional.
El mal de base és que la xarxa ferroviària és un desastre. Falla la inversió i falla el manteniment de vies, catenàries i màquines. Aspirar a unes estacions i a unes vies netes i a un personal de tracte amable ja és somniar truites. Plou, i els trens s'aturen. Plou una mica més, i la línia Barcelona-València deixa de funcionar quatre dies. Deixa de ploure, i els trens s’avarien, l’un dia sí, l’altre també. La companyia demostra ineficàcia quan no és capaç d'organitzar un servei alternatiu d'autobusos, ni quan els mals s'allarguen. Tenint en compte que fer funcionar trens tampoc no és el seu fort, potser que s'ho repensin.
Com sempre, tot acaba essent una qüestió de diners. El diari Avui informava l'altre dia que la xarxa de rodalia de Madrid ha rebut més del doble de diners que no la de Barcelona aquests darrers cinc anys. I això que a Madrid no tenen estatut! Dimarts, els 250 milions d'euros que l'estat invertirà en millores de la xarxa catalana de Renfe l'any que ve van servir perquè poguéssim escoltar el conseller Castells i el seu homòleg espanyol, del mateix partit, dient xifres diferents sobre la inversió global en infrastructures. Fins i tot entre gent amiga motiva desavinences Renfe.
En canvi, tothom coincideix a considerar aquestes inversions com una mena de regal, de mannà caigut del cel, fruit de la generositat de l'imperi envers la colònia quan aquesta fa bondat. O quan contribueix a la governabilitat de l'estat, que traduït al llenguatge pràctic vol dir que necessiten els nostres vots. El dia que es facin públiques les balances fiscals potser canviarà aquest estat d'opinió. O sigui que és poc probable que mai se sàpiguen. Llevat que algun dia hi hagi un govern espanyol que, a banda ser amic, compleixi promeses i obligacions.
Tornant a Renfe, i per a acabar, la cosa més indignant és la sensació d'abandó que té l'usuari i la manca absoluta d'informació quan hi ha dificultats. Renfe ha quedat ancorada en el passat, en l'època del franquisme i dels monopolis, i és incapaç d'aplicar criteris de gestió empresarial moderns. Els revisors desapareixen, els altaveus repeteixen missatges inaudibles exculpant, generalment, la companyia, els telèfons d'informació no saben res, la pàgina web continua fent veure que tot rutlla, l'oficina de premsa emet comunicats sobre fastuosos convenis i, si se t'acut de fer cap queixa per escrit, és probable que no rebis cap resposta. Com a molt, algú fa córrer, com ahir, que hi ha retards de vint minuts. Mentida: eren de més d'una hora. Mentrestant, els afectats avisen a casa que no els esperin a sopar, i els nens diuen 'vine amb cotxe, pare'.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015