Creus a dojo

A Ferran Mascarell, tants anys de gestió cultural l'han trastocat, i dimarts va fer una 'performance' en plena conferència de premsa d'explicació dels acords de govern. Joaquim Nadal li va cedir la paraula i ell es va posar a llegir en veu alta el nom dels ciutadans de Catalunya. Ha començat el curs: passarem llista, devia pensar. De tant en tant, en deia un de foraster, potser per allò de la multiculturalitat.

Quan va acabar, em vaig adonar que no m'havia anomenat. Vaja, no surto al cens i no podré votar el dia 1 de novembre, vaig dir-me. Segons com, em fa favor, vaig rumiar tot seguit. Però resulta que anava errat: la llista era dels honorables receptors d'una Creu de Sant Jordi enguany. Un total de 63 personalitats i de 15 entitats 's'han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural', per dir-ho en el llenguatge apòcrif característic d'aquests veredictes.

El motiu per a ser mereixedor del més alt guardó cívic que atorga el govern català fa aigües per tots costats. Una cosa és defensar Catalunya i una altra destacar-se en el pla cívic i cultural. Sobre això de restaurar la personalitat de Catalunya, dubto que hi hagi ningú amb prou empenta per a fer-ho, un cop jubilat Jordi Pujol i amb Subirachs massa ocupat a la Sagrada Família. Si ajuntem totes les opcions que poden fer mereixedor d'una creu, acabem, és clar, repartint premis a tort i a dret. Des del punt de vista del prestigi, i també mediàtic, és un contrasentit. Qualsevol premi que vulgui tenir una mínima transcendència s'ha de donar a una única persona, o a una per disciplina. Els Nobel ja fa temps que són inventats.

Aquí no. Aquí anem afegint noms a la llista, fins que el ferrer deu avisar que ja no té més ferro i que ja no pot fer més creus. L'any passat van ser 32, enguany gairebé el doble. Ja ho va dir Kennedy: una creu, un vot. L'any passat vam enaltir-nos que les creus fossin paritàries i enguany, si el meu recompte no falla, els homes superen les dones per 47 a 16. Deu ser que Joan Saura era a l'aeroport mentre ho decidien o que l'esperit del Tinell ja no convenç ni els seus creadors.

Parlar de noms és més delicat i, a més, és evident que, en una llista tan llarga, sempre hi trobarem gent que ens farà exclamar 'me n'alegro, s'ho mereix' o que ens farà remugar 'vols dir?'. De totes maneres, la majoria dels guardonats han defensat Catalunya i la seva identitat, ben cert, i és d'agrair. Uns altres s'han destacat en el pla cívic i cultural, encara que aquest pla sigui allunyat de les nostres contrades, com en el cas de la gran Barbara Hendricks. I uns pocs només han defensat els qui ara són al govern que reparteix els guardons, francament. Un mèrit que, de moment, encara no apareix a les bases del concurs.

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet