Opinió
-
Sabrem dir no?
Julià de Jòdar
24.04.2006
-
Bons Nois
Andreu Barnils
20.04.2006
-
A Fraga
Mercè Ibarz
19.04.2006
-
Catalunya i Euskadi, miralls i miratges
Martí Estruch Axmacher
18.04.2006
-
El vídeo del 22 de març
Mercè Ibarz
24.03.2006
-
Tornen els vuitanta
Martí Estruch Axmacher
20.03.2006
-
Mònica Sabata
Mercè Ibarz
15.03.2006
-
Fesomies polítiques
Joan Mir
08.03.2006
-
Ciutadans de Catalunya. Ja són aquí!
Martí Estruch Axmacher
06.03.2006
-
Les desercions de l’esquerra
Joan Mir
23.02.2006
-
Barça i Chelsea
Jordi Borda
22.02.2006
-
Prada a la Universitat
Joan Mir
21.02.2006
-
Mentides i drets
Francesc Ferrer i Gironès
18.02.2006
Joan Mir
06.12.2007
Panorama polític (Mallorca)
Els darrers esdeveniments (formació del Bloc, explosió del PSM, Pacte de Progrés i expulsió del PP de totes les institucions importants) han provocat moviments sísmics en el panorama polític balear, que encara no s'ha estabilitzat. Les pròximes eleccions espanyoles originen maniobres de reajustament que evidencien aquesta inestabilitat. Cada partit provarà de moure peça segons les seves aspiracions o segons el marge que tengui.
Dins el Bloc, per començar, els interessos de cada soci són particulars. La decadència del PSM l’obligà a cercar aliats per no desaparèixer, i va descartar UM pels mateixos motius que s'havia negat a fer-hi aliances en temps passats (i en circumstàncies més favorables). Tenia dos camins: aplegar totes les forces a l’esquerra del PSOE entorn de l’eix nacionalista (pactant amb ERC com a soci fonamental i després amb Esquerra Unida com a complement circumstancial) o, com va fer, posar al davant l’esquerranisme (coalició preferent amb una EU gens nacionalista, i acceptació displicent i a darrera hora d’una ERC necessitada d’aliats). El procés de fusió entre PSM i EU encara no acaba de consolidar-se, i això obligarà els nacionalistes a fer crides a la unitat per acontentar la parròquia més recelosa del pacte, però tot sembla indicar que, amb vista a les eleccions espanyoles, la llista PSM-EU ja és decidida. Solament de cara a la galeria el PSM pot fer maniobres de distracció bastides sense convicció. Esquerra Unida, segura del seu soci, callarà i anirà a la seva, que és allò que li convé. Serà mal d’acceptar, fins i tot per a un PSM que ha perdut les manies, la possibilitat de tenir un diputat dins el grup comunista, però sols és aspra la primera glopada. ERC, en canvi, ho té difícil, perquè no vol aparèixer com una opció purament esquerrana i subalterna del Bloc, i per això és poc probable que s’afegeixi a la coalició PSM-EU per a les espanyoles (ja prou marcada es troba ERC per la deriva esquerranosa que gasta a Barcelona). A més, ERC es pot presentar en solitari i sumar els seus vots al sac de l’ERC nacional. Però, si vol sortir de la marginalitat d’una manera coherent, té la possibilitat d’intentar una aproximació amb l’Entesa; són forces que, dins la seva migradesa, són complementàries perquè l’una té presència municipal (regidors) i l’altra té vots a tot el territori (i, per tant, és un bon punt de partida per a augmentar la presència institucional). Si aquesta aproximació no resulta, serà perquè l’Entesa encara conserva els tics del PSM, que són els que han obstaculitzat fins ara la unitat nacionalista.
UM té uns interessos que són lluny d’aquestes aliances, i per això no l’he esmentada. L’actual interès d’UM és fill del fracàs dels reiterats intents d’entendre’s amb el PSM en el passat. La vocació d’UM sempre ha estat d'agregar, sola o acompanyada, tot l’espai central del nacionalisme illenc. El nacionalisme d’esquerres del PSM, quan es va escorar cap a Esquerra Unida, va perdre molts de vots centristes, però va tenir èxit a l’hora d’evitar que recalassin a UM: anys de criminalització del centredreta deixaren orfes d’opció política molts de militants i d’antics votants (i qui no s’abstingué, votà el PSOE). Però, si a l’esquerra d’UM tot el camp nacionalista és, per ella, terra cremada, a la seva dreta hi ha bones pastures. Un partit tan extens com el PP ha de tenir un component gens negligible de centre i de regionalisme, i captar-lo ha de ser la prioritat de M. Antònia Munar i dels seus hereus. Amb l’afegit que qualsevol debilitament del PP consolidaria el paper arbitral d’UM, fins ara precari i condicionat a l’eventualitat d’unes poques dotzenes de vots. Les circumstàncies (el PSM) han fet que per a UM (i possiblement també per a Mallorca) la millor opció sigui ara d'anar sola i trepitjant fort. I és interessant de constatar que, si aquest esquema s’arriba a realitzar, quedaria un mapa polític homologable en molts d’aspectes al del Principat: PSM-EU faria el paper d’Iniciativa; Entesa-ERC, el d’Esquerra; i UM, el de CiU.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015