'Esto es España'

Molts catalans ens demanàvem quina era la feina d’un delegat del govern espanyol al nostre país, altrament conegut entre els espanyolistes com ‘Esto es España’, o, en la versió llarga, ‘Esto es España, coño’. Doncs gràcies a María de los Llanos de Luna ja ho sabem: la seua feina és fer que ho sembli. I a fe de Déu que se n’hi girarà.

És allò de la dona del Cèsar, que no tan sols ha de ser espanyola, sinó que també ha de semblar-ho. Ah, que no és espanyola? En tot cas, això no ho decideix ella, sinó el govern espanyol. Queda clar? Doncs apa.

El problema de Catalunya és que se li veu massa, que és una altra cosa. Se li veu en un sentit literal, pertot arreu. I, com pots demostrar que una cosa és allò que dius que és, si ni tan sols s’hi assembla? Tants anys de ‘Telediarios’ silenciant el fet diferencial, tants anys de ‘España Directo’ convencent els televidents que Espanya és una i no cinquanta-una... Tanta feina feta perquè ara, amb la conya de les banderetes i les proclames, se’ls despistin els turistes i tornin als seus països explicant coses estranyes. Això ja surt de mare.

No podem negar que Llanos de Luna és una senyora a qui no fa mandra treballar. A dos mesos d’estrenar-se, ja va ‘visibilitzar’ la policia espanyola i la guàrdia civil als carrers catalans, recuperant-los els uniformes patris. Tot i que era un bon intent, els oriünds com si res, i per haver badat ara es troba tota la casa potes enlaire, banderes bàrbares en pals i balcons, vilatans cantant himnes profans, municipis que es declaren territoris lliures, satànics i sobirans... Un desori.

I és clar, alguns espanyols que viuen a Catalunya se li queixen que no s’hi troben com a casa. Perquè a Espanya no n’hi ha, d’estelades. I municipis per la independència, encara menys. Independència de què? I més, encara: al seu país, la gent, quan parla, s’entén què diu. Si no, ho haurien explicat als Telediarios i a l’España Directo, i ho sabria tothom. En fi, sort que tenen una delegada del govern per vetllar per les seues inquietuds espanyolistes. Ja m’agradaria a mi, tenir una delegada del govern que vetllés igual per les meues inquietuds catalanistes.

I així és que Llanos de Luna rep amb els braços oberts les queixes corresponents, treu el Decret de Nova Plan... ai, la llei de banderes espanyola, i denuncia que Gallifa se la rifa i que Corbera de Llobregat no s’assembla prou a Valladolid. I qui diu la llei de banderes diu la constitució o l’Antic Testament, i qui diu Gallifa o Corbera diu tot aquell municipi que no faci allò que ha de fer per semblar allò que voldrien que fos a l’Espanya imperial i constitucional. Complicat, oi? Tan fàcil que seria que ens sortís de nosaltres, coi de coi de cabeçuts.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El problema de Catalunya és que se li veu massa, que és una altra cosa. Se li veu en un sentit literal, pertot arreu