Opinió

 

<82/88>

Xavier Montanyà

11.10.2006

Democràcia pura, dura i profunda

Ha estat gairebé simultani. Aznar emet un dels seus brillants pensaments: 'Cap musulmà no m’ha demanat perdó per haver ocupat Espanya durant vuit segles', i la Generalitat de Catalunya anuncia que atorgarà una subvenció de 73.333,32 euros a la peculiar fàbrica de pensaments aznarians: la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES). Democràcia pura i dura. Superada la indignació, i admetent que no hi ha d’haver necessàriament una relació directa entre aquests dos fets, em poso el casc democràtic i em perdo pel laberint.

L'ajuda a la FAES, segons el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, s'inclou en un seguit de subvencions que el govern atorga a 'entitats jurídiques sense ànim de lucre vinculades a partits polítics amb representació parlamentària per a estudis o activitats relacionats amb el dret i el funcionament de les institucions democràtiques, la difusió del pensament polític i social del sistema democràtic i el seu aprofundiment'. Cada partit té, òbviament, la seva fundació d'aprofundiment (i aprofitament) democràtic, i cada partit cobra, a través d'aquesta, allò que disposa el govern. Què ho fa que guanyar diners de l'estat venent fum no sigui considerat lucrar-se i, en canvi, vendre alguna cosa que els ciutadans poden considerar útil, sí? Prosseguim. Amb quin criteri la Generalitat reparteix els diners per a aprofundir? Hauríem de suposar que segons la qualitat dels projectes d'aprofundiment, oi? Doncs, no. L'ordre de convocatòria de les subvencions, que data del 19 de juliol de 2006, curiosament quan feia poc que Maragall havia anunciat eleccions anticipades, especifica que el primer criteri és: 'el nombre de representants al Parlament de Catalunya del partit polític al qual estigui vinculada l'entitat sol·licitant'. Després hi afegeix consideracions òbvies sobre l'interès del projecte. Calculadora a la mà, comprovo que cada partit ha rebut exactament allò que li correspon per regla de tres, segons el nombre d'escons. És a dir, o bé l'únic criteri per a repartir ha estat el nombre d'escons o, cosa improbable, l'interès dels projectes d'aprofundiment coincideix matemàticament amb la 'voluntat del poble'. En resum, la quantitat percebuda per a aprofundir en la democràcia és directament proporcional a la quantitat de culs que escalfen escons. Finançament irregular? No, gràcies. Peculiar i cursi, només. Però, de tot, allò que més por fa és que, quan alguns aprofundeixen en el sistema, la barraca tremoli perillosament.

Les lleis electorals limiten absolutament la pluralitat democràtica. La força dels partits depèn del capital que en finança les campanyes i tota la panòplia, incloses les accions a mitjans de comunicació, els projectes ful o qualsevol altra forma de suborn, i el davantal de calçotada. Com que no canviaran pas la llei electoral perquè el sistema afavoreix les majories, per què no regulen la despesa en campanya igualitàriament i així ens estalviarem despesa pública directa o encoberta, i tots els partits hi podran concórrer en igualtat de condicions? Imagineu-vos que tota la campanya es reduís a un debat televisiu, per exemple, a què també poguessin accedir extraparlamentaris i societat civil diversa, encara que durés com una marató. Però els partits grans han blindat les lleis de manera que el panorama sigui cada dia més inamovible. És clar que, per molta Fundació que pugui crear un partit extraparlamentari, si nó té escó, no passa per caixa. Els partits sense escó i les altres organitzacions estan condemnades a aprofundir en soledat, onanísticament, pel darrere i a les fosques. I pagant-s'ho de la pròpia butxaca. O a morir.

Els partits grans tenen fundacions. El PP té un 'think tank'. Josep Piqué va fundar el seu, anomenat Institut Catalunya Futur, el juny del 2003, amb vista a les passades eleccions, amb la intenció, va dir, de 'trencar tabús' a Catalunya. Però no va ser fins vint mesos després, el gener del 2005, que va anunciar la creació de comissions que posaven en marxa el seu 'laboratori d'idees', igual que la FAES espanyola, la casa mare, presidida per Aznar i Acebes, dos individus que han demostrat, sobradament, la seva qualitat democràtica, quan hi aprofundeixen. És curiós que la subvenció de la Generalitat sigui per a la FAES, amb seu a Madrid, i no esmenti gens ni mica l'Institut Catalunya Futur, amb seu aquí. I que alguns dels fundadors de Ciutadans de Catalunya, que no són de dretes ni d'esquerres, com els falangistes, col·laborin habitualment als 'Cuadernos de Pensamiento' de la FAES, òrgan que, per exemple, va publicar un informe que deia que l'estatut afavoria l'eutanàsia i la poligàmia.

Qui hauria d'estar encantat és Federico Jiménez-Losantos que, en Libertad Digital (5 d'octubre), escrivia: 'Aznar... en vez de enredar en Madrid debería prestar su concurso a las menguadas y asustadas huestes del PP en Cataluña, trasladando FAES a la segunda ciudad española, que lo necesita más que la primera. Con Aznar y sus intelectuales liberales reuniéndose de forma permanente en Cataluña, organizando actos, celebrando banquetes y reuniones, promoviendo encuentros y conferencias, sería más fácil romper el cerco mediático del nacionalismo catalán. Ánimo, pues, y a Barcelona. España y la Libertad lo agradecerán'. Si no agraeix la subvenció de la Generalitat és perquè és un ressentit i ens té mania. Tothom ho sap.

Editorial