Encara és d’ells, el carrer?

Quatre joves independentistes de Gràcia han rebut una denúncia del Departament d’Interior de la Generalitat que els acusa de manifestació il·legal i els imposa una multa de 300 euros. En aquest afer, hi ha diversos factors sospitosos i impropis en l’actuació de la policia en democràcia. La comunicació arriba gairebé tres mesos després de celebrar-se la manifestació. La marxa, sota el lema “Ultratgem Espanya, desobeïm la imposició espanyola”, en la qual hi havia un centenar de persones, va transcórrer sense incidents. Cap dels joves multats va ser interpel·lat ni identificat llavors pels mossos d’esquadra.

La manifestació, la convoquen cada any els militants d’Endavant i l’Associació de Joves de Gràcia, en el marc de les festes del barri, i sempre per fer una denúncia de la repressió política i policial. Segons els organitzadors, mai abans no havien rebut cap denúncia. A més, en moltes ocasions es fan manifestacions al barri sense permís, però es fa pública la convocatòria per tal que l’ajuntament n’estigui al corrent, per si ha de redirigir el trànsit.

La multa, la reben l’any en què l’acte dóna suport als joves antimonàrquics encausats per cremar fotos de la familia reial i en suport a Franki, condemnat per estripar una bandera espanyola. El més intolerable de tot, penso, és que sense identificar-los en el lloc dels fets, els mossos saben els seus noms i les seves adreces. Com pot ser si, dels quatre, només un té antecedents policials? El Departament d’Interior i la policia catalana tenen fitxers polítics policials secrets? Hi ha seguiments i informes confidencials de persones en funció de la seva ideologia? La página publicada l’endemà a El Mundo, per exemple, ha influït en la decisió d’Interior?

A qualsevol país democràtic amb tradició en la defensa dels drets de civils, hi hauria una pregunta parlamentària adreçada al polític responsable. Joan Saura, en aquest cas. O ell mateix prendria la iniciativa encarregant una investigació interna. O posaria a treballar els organismes creats per això, com el Comité d’Ètica de la Policia de Catalunya, presidit per l’ex-fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, un home que coneix perfectament la impunitat amb què actuava la policia de la dictadura i que més d’una vegada s’hi va enfrontar. L’any 1973 va ser traslladat forçosament a la Fiscalia d’Hosca per haver demanat el processament del Cap de la Brigada Político-Social de Manresa per un delicte de detenció il·legal. Villarejo, assessor d’ICV en el debat de la Llei de la Memòria i de Garzón en la investigació de les víctimes del fraquisme, ha expressat públicament el perill que va suposar per la democràcia la impunitat de què van gaudir, gràcies a la 'modèlica transició', jutges i policies franquistes. Un perill que malauradament ha fructificat en el present. Encara és més greu i condemnable, senyor fiscal, si els cossos policials de nova creació utilitzen tècniques repressives pròpies de la dictadura. És una pérdua de temps absoluta si la investigació i la denúncia del nostre passat històric no serveix per a impedir i castigar per llei l’ús de pràctiques antidemocràtiques i il·legals per part dels cossos de seguretat espanyols i catalans. Per a què serveix el Comité d’Ètica policial, senyors Saura i Villarejo? Per a fer bonic?

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet