Opinió
-
Monoteisme
Mercè Ibarz
12.10.2006
-
Democràcia pura, dura i profunda
Xavier Montanyà
11.10.2006
-
El Catalunya-Euskadi de diumenge
Martí Estruch Axmacher
06.10.2006
-
Merci per la nit
Andreu Barnils
05.10.2006
-
El piano de Llach
Juli Peretó
02.10.2006
-
Renfe maltracta els usuaris
Martí Estruch Axmacher
29.09.2006
-
Tantes me'n digues
Joan Mir
25.09.2006
-
Creus a dojo
Martí Estruch Axmacher
22.09.2006
-
Volem la lluna
Xavier Montanyà
19.09.2006
-
Més policies, més robatoris
Mercè Ibarz
15.09.2006
-
Trio de nit
Andreu Barnils
29.06.2006
-
Franctirador
Marc Recha
28.06.2006
-
Joaquim Jordà
Mercè Ibarz
27.06.2006
Juli Peretó
12.02.2007
La negació de la realitat
Charles Darwin faria avui 198 anys. I el seu pinacle intel·lectual, 'L’origen de les espècies', 148. Aquest llibre, pertorbador de la imatge que els humans teníem de nosaltres i de la natura, encara no acaba de surar en el torrent històric de les idees. La religió continua essent el motor de la principal negació de la realitat evolutiva de la naturalesa, el creacionisme. I aquest irromp ara a Europa, en la 'teoria', cristiana i ianqui, del disseny intel·ligent o de la versió musulmana que ens arriba de Turquia.
L’evolució és un fet, no una teoria. No sols tenim el testimoni de les proves paleontològiques o biogeogràfiques, sinó que disposem d’una infinitat de dades genètiques i bioquímiques que només són compatibles amb una vida en canvi permanent; també comptem amb l’observació directa de l’evolució de les espècies en la natura o en el laboratori. El fet evolutiu no es qüestiona en l’àmbit científic. Les discussions i els debats, però, continuen més vius i animats que mai perquè encara ens hem de posar d’acord en molts detalls d’una bona explicació de com s’evoluciona. Però el camí recorregut és tan impressionant com les aplicacions que se’n deriven (en àrees com la medicina o l’agricultura). Ara, encara hi ha qui s’entesta a ignorar aquest èxit rotund perquè continua l'enfrontament de la religió amb la ciència a propòsit de l’evolució.
Certes veritats són incòmodes. Per raons polítiques, econòmiques, ideològiques o religioses, els humans (incloent-hi els científics, és clar) som capaços de negar la realitat. Per exemple, s’ha sabut que Exxon ha invertit molts diners per finançar campanyes que neguen el canvi climàtic i ha intentat de subornar membres del Grup Intergovernamental sobre Evolució del Clima perquè minimitzaren les previsions de l'impacte de l’escalfament planetari. A més, per notorietat, per diners, o per ambdues coses, semblar un científic dissident, que planta cara a l’acadèmia monolítica, pot ser molt temptador. No és tan estrany, doncs, que una minoria de científics col·labore amb els creacionistes acusant els evolucionistes de dogmàtics i fonamentalistes.
La religió, un dels instruments de manipulació ideològica més antics, té un pes creixent en les nostres societats. Semblava que els valors de la racionalitat i del laïcisme s’imposarien en la vida pública. Tanmateix, la situació actual no pot ser més escandalosa: l’integrisme religiós és coartada dels més cruels enfrontaments bèl·lics, alhora que és, més que mai, un mur impenetrable a la raó. És clar que algunes confessions accepten la visió naturalista i evolucionista del món. Però n'hi ha que aixopluguen faccions contràries a l’evolució, amb grans suports econòmics i polítics.
Vejam el cas del creacionisme cristià en la versió actual del disseny intel·ligent: les estructures bioquímiques són tan complexes que només Déu les pot haver creat. Sectors protestants i catòlics han adoptat amb fervor aquesta nova 'teoria' creacionista que fa servir el subterfugi d’una terminologia críptica i la tergiversació de dades científiques. I governs conservadors, com el nord-americà o el polonès, hi donen suport explícit. Mentrestant, entre els musulmans fa furor un creacionisme ranci adaptat a la tradició alcorànica, manufacturat a Turquia.
Europa és ara el nou camp d’operacions de cristians i musulmans per a l’expansió d’aquesta nova guerra santa anticientífica, d’aquest descrèdit de la realitat: la negació del decurs indefugible de l’evolució biològica. Les recents trameses de materials sobre disseny intel·ligent al professorat de batxillerat de Gran Bretanya o d’un luxós llibre creacionista turc a científics i universitaris francesos cerquen desesperadament de sembrar el negacionisme de l’evolució a Europa. Contrarestem aquesta foscor antiintel·lectual amb les llums del pensament crític, laic i naturalista.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015