Batalla final per la memòria

Els esquerretes-i-verds que governen ací i a Madrid viuen una insòlita efervescència de reivindicació de la memòria històrica. Es projecten monuments, memorials, informes sobre les víctimes de la dictadura, homenatges, lleis, plaques commemoratives i declaracions 'històriques'. Els qui fa no gaires anys es giraven de cara o callaven quan insisties en això, finalment han gosat comportar-se. Van callar el 1977 i el 1982, però ara, pressionats per associacions civils, particulars i les bases dels partits, no els ha tocat cap més remei que decidir-se a actuar. Gairebé tres dècades després de la mort del dictador, els qui van morir assassinats o foren represaliats, exiliats, espoliats i marginats socialment i professionalment per haver defensat els ideals republicans, també recollits per la constitució del 1977, ja són homologables per l’actual democràcia i poden ser rehabilitats políticament i socialment. Per a molts ja és massa tard. Però, què ha passat? Que la gent no ha pogut ni ha volgut oblidar, contràriament a allò que volienels franquistes i els antifranquistes que van pactar els silencis i les injustícies de la transició. I també han passat més de vint-i-cinc anys, que és una generació, i el temps necessari perquè es morissin els protagonistes i prescrivissin molts dels crims i delictes de la dictadura franquista.
De totes les iniciatives en dansa, la més interessant es votarà en comissió a la fi de mes al Parlament de Catalunya, i cal suposar que s’aprovarà perquè la presenten els tres partits que formen la majoria de govern, i la dreta, CiU-PP, no hi ha presentat esmenes. Es tracta d’una proposició no de llei perquè el govern de la Generalitat insti el govern de l’estat a adoptar les mesures necessàries per a conservar i garantir l’accés als sumaris i expedients judicials instruïts pels franquistes durant la guerra i la postguera, que decreti la nul·litat dels judicis i les sentències dictades a l’empara de la 'Instrucción de la Causa General' i del 'Tribunal del Honor y Jurisdicciones Antimasónicas y Anticomunistas', i que declari il·legítims aquells tribunals i aquelles lleis.
Si el govern espanyol aprova la llei, deixarà en evidència la llei d’amnistia, un dels pilars fonamentals de la transició, que perdonava víctimes i botxins, però que no anul·lava aquella justícia, cosa que ha possibilitat, des de llavors, la negativa dels tribunals espanyols, Constitucional inclòs (oh paradoxa!), a tota demanda de revisió dels judicis franquistes, perquè es feien segons 'la legalitat vigent aleshores'. I que ha impedit, per tant, el restabliment de l’honor de les víctimes i la satisfacció de les legítimes demandes de compensació dels familiars. Els antifranquistes que van pactar aquella transició i aquella llei d’amnistia ara, aprovant aquesta nova normativa, fan una autocrítica formal i invaliden una part important dels pactes i decisions transicionals. Potser consideren que ja hem pagat religiosament el primer termini de la hipoteca que ens van encolomar sense demanar-nos-en el parer. Ha calgut que la democràcia derivés a una situació quasifranquista durant el període Aznar perquè els partits d’esquerra revisessin els pactes que havien fet amb els franquistes reciclats. Es desfà l’entrellat dels pactes de la transició, i fóra bo que es fes una revisió a fons d’aquell període 'modèlic', i que es propugnés una demanda o assumpció de responsabilitats dels principals actuants. No esperem ara trenta anys per a dur-la a terme, aquesta revisió. Analitzar el passat serveix per saber d’on venim i entendre algunes de les claus del present. No esborrem la pàgina d’ahir per escriure la crònica d’avui. I, si us plau, que no parlin ara de començar una segona transició. Més hipoteques, no. A banda, què ens resta per hipotecar? Si hem de pagar cap segona part, quan s'acabarà el termini, ja serem tots morts.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet