Ens mobilitzem prou?

La constitució espanyola, aquella carta de pedra picada que, com vostè i jo sabem, nostro-senyor dictà a Moisès en temps immemorials, explicita que les llengües distintes del castellà ('las demás', diu el text) que són oficials a les respectives comunitats autònomes seran 'objeto de especial respeto y protección'. Doncs bé, aquest enunciat, portat a la terra, i concretament a una botiga de telefonia mòbil, ens fa arribar a la conclusió que la immensa majoria de terminals d'última generació que es venen al nostre país són anticonstitucionals. No dubtem pas que aquest cas serà el pròxim que el TC té previst d'abordar amb urgència un cop s'hagi tret de sobre el tap de l'estatut.

Quina diferència hi ha, doncs, entre un mòbil constitucional i un d'anticonstitucional? Doncs que el primer és configurable en l'idioma oficial d'una tal comunitat autònoma, i el segon no és configurable en l'idioma oficial bla, bla, bla, amb què vulnera el dret de l'usuari de ser atès en la llengua que estableix com a pròpia l'estatut del territori on tingui posats els peus. I ho deixem aquí de moment, que la història és llarga i coneguda.

Ara farà dos anys, la Generalitat va impulsar la campanya elteumòbil.cat, un projecte que implicava el compromís d'uns quants fabricants i operadores de telefonia d'anar introduint el català als menús dels seus aparells, i tot això abans que no s'acabés el 2008, que, si molt no m'equivoco, ja deu haver passat. Doncs a hores d'ara, la finlandesa Nokia és l'única marca de les adherides que ha complert l'acord de cap a peus, és a dir, que té la totalitat del repertori en disposició de dirigir-se'ns en aquesta llengua perniciosa que els catalans tenim la mania d'emprar per molestar. Per tant, en aquest país ja podem dir que tots els models de Nokia són plenament constitucionals i, pel que fa als nostres interessos, estatucionals. Enhorabona i que passi el següent.

Segons el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el senyor Jordi Bosch, amb gestos com aquest anem associant la llengua catalana 'a un entorn de modernitat'. Oi tant, que sí. A la web mateixa de l'esmentada campanya, podem consultar-hi tot el catàleg de mòbils de marques diverses que amb més o menys gosadia han fet un primer pas cap a la no-discriminació, o, dit en positiu, cap a la normalització. Formen un assortiment, tot s'ha de dir, que fa patxoca. Però, ara bé: parlem de novetats rabioses?, de tecnologies punta que fan esfereir?, de desplegaments multimèdia d'última generació? Home, ves, tret d'alguna excepció notòria, potser més aviat no.

Un ciutadà del seu temps pot requerir, sense ser titllat de maníac de l'exigència, un terminal tàctil amb wi-fi, bluetooth, mp3, ràdio i text predictiu de sèrie, un paquet de prestacions que, per a qualsevol adolescent, ja és d'anar per casa. Doncs si passem l'oferta d'Elteumòbil.cat per aquest sedàs multimèdia, la norantena de models 'punt cat' disponibles queden reduïts a l'impressionant xifra de 0 unitats. Suposo que ara mateix em trucarà el senyor Bosch per informar-me que la web no s'ha actualitzat i tot allò que passa quan passa el temps. Potser sí que som desconfiades de mena, però, en tot cas, una web que no va al dia no serveix ni per fer bonic, i en l'afer que ens ocupa deixa l'usuari ben desemparat.

Perquè, per a qui no s'hi hagi trobat mai, cal saber que qui decideix emprendre l'aventura d'ensopegar un mòbil de tercera generació amb la interfície en català, si estima la seua dignitat, ja ha de sortir informat de casa. No ens ha d'estranyar que, amb una demanda d'aquesta complexitat, els dependents ens fitin de reüll mentre fan córrer entre els companys tot de murmuris interrogatius i consulten i reconsulten per internet talment com si haguéssim sol·licitat un aparell amb encriptació nanonuclear integrada. I tot plegat per no treure'n l'aigua clara, perquè a les pàgines dels fabricants l'opció de l'idioma sembla un afer confidencial. En fi, que tot això no ens passaria, si no anéssim pel món amb la suficiència de qui creu que, perquè paga impostos i figura al cens europeu, ja és automàticament un ciutadà de primera. Vejam si ens entenem d'una vegada: una cosa que és 'objeto de especial respeto y protección', és una peça de museu.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet