València i l'ou

Dissabte farem la manifestació del 25 d’abril, per aquella batalla d’Almansa que tant vam pagar i paguem, els valencians més que ningú. Sembla un sense sentit, celebrar la data quinze dies després, però les coses ja vénen així: les circumstàncies, l’organització, la infrastructura…, i el tema triat, la llibertat dels valencians de veure qualsevol mitjà de televisió i, si volem, també TV3, amb l’afegit d’una ILP, iniciativa legislativa popular. Tot plegat ha portat els organitzadors, Acció Cultural del País Valencià, a ajornar la data de la gran manifestació, tot i que enguany potser ho serà menys que aquella de l’escola contra Font de Mora i els desficacis populistes contra l’educació.

Hi ha qui ja ha fet els deures, els Maulets per exemple, i n’hi ha que porten la feina endarrerida. El tio Bota i un altre home, que seien de matinet al cafè i veien, a través dels grans finestrals de Ca Montes, passar els tractors i els carros, ho comentaven: Mireu tots aquests [els atrafegats llauradors que passaven escopetats de feina], si tingueren la feina al dia s’estarien ací, al cafè, amb nosaltres. És una manera de veure les dues cares d’una mateixa cosa, sense assegurar si no en deuen tenir més, de cares, de culs o d’espatlles, els afers tan complexos del món valencià.

No és casualitat que moltes associacions, institucions o moviments socials programen els cursos tenint en compte la data del 25 d’abril, com tenim en compte les vacances de Nadal o de Pasqua. Que tres escoles significades del país (Gavina, Comarcal, i Masia) facen la festa grossa dissabte mateix, tampoc no és estrany. La coincidència amb la convocatòria del 9 de maig és involuntària, i prou que hem hagut de manegar-nos per acurtar els programes i tancar enjorn per anar a València i animar les famílies a acompanyar-nos. Perquè programem el curs i les festes grosses al setembre, i ens allunyem del 25 d’abril a posta, pensant que els organitzadors d’aquest compromís anual per València seran rigorosos amb els calendaris, les celebracions i la vida particular de cadascú.

Però a València encara hi ha moltes feines a fer, de manera que no ens podem encantar al cafè, ni excusar-nos dient que cansats que estem de veure que sempre n’hi ha, de feina i de deures pendents. València s'ho val, mereix aquest esforç col·lectiu cada any, tres-cents dos anys després d’aquella derrota. Perquè València és un deure pendent, interminable a curt termini. Repassem, doncs, per què dissabte és important de veure’ns, contra el continu abús que sofrim els valencians: els insults de la Diputació de València, en paraules del seu president, Rus, contra le llengua, contra els mestres, contra els valencians. Perquè Raimon no es trobe foraster a casa, com ja passa a tants músics i actors. En favor de l’èxit d’una societat civil que continua vivint al marge de les institucions, cada vegada més esquitxades de corrupció i de despropòsits. Per la llibertat d’expressió, sí, que pensàvem que era un dret ja reconegut, però a València pareix que no. O per frenar la hipocresia dels pactes PP-PSOE contra l’Institut Ramon Llull.

Hi ha tants excessos que conviden, per València i l’ou, a la manera de fer-nos sentir i d'explicar-nos, els valencians del sud, en favor del país, contra el vol d’una intel·ligència tan prima com de poca classe que ens governa fa tres segles. L’ou? L’ou és la garantia que no defallim, malgrat que l’endemà del 9 de maig no esperem canvis ni substancials ni significatius. El 10 de maig ja sabem que hem de continuar, per exemple, participant en les Trobades: al Camp de Túria, a l’Alacantí, al Baix Segura, i al Baix Vinalopó n'hi haurà. I l’11 i el 12 de maig, perquè cada dia hem de fer ballar l’ou, ja ho sabeu, i no tenim excuses per a no ser a València cada 25 d’abril, encara que el commemorem quinze dies després, un 9 de maig qualsevol.

adasi@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet