Opinió

 

<81/88>

Martí Estruch Axmacher

19.12.2007

Opcions personals

L’escola dels fills del president Montilla va ser motiu d'un cert debat públic i mediàtic fa uns quants dies. Els tres fills petits de Montilla van a l’Escola Alemanya de Barcelona, un dels pocs centres no religiosos cent per cent privats que hi ha a la ciutat. Hi havia qui exposava una certa incongruència entre aquest fet i el discurs polític del PSC, que sempre ha acusat les escoles privades, i fins i tot les concertades, de ser elitistes i discriminatòries perquè no acullen immigrants. L’Escola Alemanya costa uns 4.000 euros anuals, matrícula a banda, tant si mires el web en espanyol com en alemany, que són els dos idiomes disponibles. El partit va sortir a defensar el president: és una opció personal. La frase ha fet escola, si se’m permet el joc de paraules fàcil. Vegem-ho.

Al dinar de Nadal del Consell d’Administració de Codorniu, el president de l’empresa va brindar amb Freixenet (Monastrell xarel·lo). És la meva opció personal, va dir als astorats assistents. També es van sorprendre l’altre dia a la fàbrica de Mercedes-Benz, quan van veure que el director general arribava amb un flamant Audi (A6 Avant). Deu ser la seva opció personal, van pensar. Més inquietud va suscitar la notícia que el president de Caixa Catalunya havia mogut els seus estalvis al Banc de Sabadell. Tot i que ell insistia que era una opció personal, molts van sospitar que alguna cosa no rutllava fi a l’entitat.

Costa de creure, oi? Si la dona del Cèsar, a més de ser honrada, convé que ho sembli, potser qui creu en l’escola pública, a més de pregonar-ho als quatre vents, convé que hi porti els fills.

La Juani fa tres anys que fa feina de caixera al Condis. És la seva opció personal, no cal dir-ho. Com ho és el fet de viure en un piset mal ventilat de seixanta metres quadrats. Els nens els porta a l’escola pública que té a tocar de casa, perquè li va semblar que hi aprendrien català i les tradicions del país, perquè ella és de Lugo. Ara, per Nadal, ha decidit de regalar una subscripció a Cavall Fort a la gran, tot i que per pocs diners més l’hauria poguda subscriure al Bussi Bär. Digueu-li provinciana, però és la seva opció personal.

Editorial