L'embolico o se l'emporta posada?

El Barça ha regalat el títol de lliga d'aquesta temporada al Reial Madrid. És un gest que l'honora, tenint en compte que el Madrid venia d'anys de sequera i anava de galàxia en galàxia sense tocar terra ferma. Però no estic segur que la parròquia blau-grana sigui capaç d'entendre tanta generositat i per què s'ha perdonat la vida a l'enemic acèrrim. Si ho teníem tot a favor, com pot ser que sigui la Cibeles i no Canaletes que hagi passat la nit en blanc? En blanc i de blanc.

Vam començar la temporada animats: teníem set equips del país a primera divisió, tot un rècord. D'aquests, per cert, tres han acabat entre els cinc primers, que està prou bé. Al Barça, encara que alguns creguin que li han pujat els fums al cap, Joan Laporta continua essent un president que infon confiança i aporta catalanitat al club des de la normalitat. Recuperar-se dels anys de Núñez i Gaspart no és tan fàcil com sembla. Justament, com que Laporta infon confiança, quan va dir que enguany teníem set títols a l'abast, ens ho vam creure. Fins i tot els més escèptics vam pensar que els dos o tres que en realitat caurien serien més lluïts que la Supercopa i la Copa Catalunya. Ahir mateix, Laporta no dubtava a qualificar la temporada de 'decebedora'.

També ahir, després del partit a Tarragona, Xavi feia autocrítica i reconeixia que enguany probablement hi havia hagut un excés de seguretat i d'eufòria a l'equip. El bon començament del Barça va anar acompanyat d'una arrencada pèssima del Madrid. Oli en un llum. Però, la samarreta, cal suar-la a cada partit, i amb l'arribada del 2007 sembla que els jugadors del Barça se'n van oblidar. Ronaldinho semblava enamorat, o desenamorat, o totes dues coses alhora, Eto'o sortia amb estirabots egòlatres impropis d'un professional, Rijkaard semblava haver-se quedat sense solucions i només Messi, reencarnació de Maradona, proporcionava gols i alegries. Fals: fora del camp, també Oleguer ens va fer contents, a molts, dient què pensava de la democràcia espanyola i posant la llibertat d'expressió per davant d'un contracte publicitari.

Així van arribar ensopegades inexplicables a la lliga, amb el Madrid i el Sevilla cada vegada més a prop, la derrota amb el Liverpool a la Lliga de Campions i la humiliació de la Copa del Rei a mans del Getafe. He anat a veure alguns partits del Barça al Camp Nou i he vist en directe com onze jugadors vestits de blau-grana corrien pel camp sense ganes, idees ni passió. Parlo, per exemple, del Barça-Mallorca de fa tot just vuit jornades. O del més recent Barça-Espanyol, que el Barça havia de guanyar, si realment volia la lliga, i que amb prou feines va saber empatar. Aquell dia, el Barça va posar el llacet vermell al regal. Aquell dia vaig pensar que no ens la mereixíem. I malgrat tot, ahir la vam tenir molt a la vora. Si el somni de molts culers és de guanyar un partit al Madrid de penal injust a l'últim minut, ahir vam ser a punt de guanyar-li una lliga sencera, que no mereixíem, a l'última jornada. Hauria estat bé, però no va poder ser. L'any que ve serà qüestió de guanyar-la per uns quants punts de diferència a set jornades del final.

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet