Opinió

 

<81/88>

Maria Antònia Oliver

12.01.2007

Talaiots

Aquestes festes passades vaig voler visitar Ses Païsses, d'Artà, però no fou possible perquè els qui en tenen cura feien vacances. Vaig decidir, idò, anar a Capocorp Vell, que es troba a la marina de Llucmajor. Cada any faig una passada i m'atur a un talaiot o a un poblat talaiòtic per recordar els meus ancestres, els gegants.

Un talaiot és un monument megalític prehistòric de planta rodona o quadrada, de pedra seca, ciclòpia, que agafa el nom popular de talaia (els pagesos antics en deien talaiot, una mica despectivament, perquè eren grans torres plenes d'esbarzers que els feien nosa a l'hora de roturar la terra), i científicament s'ha adoptat aquest nom per anomenar la civilització indígena que hi havia a Mallorca i Menorca mil anys abans de la nostra era. A Menorca n'hi ha un munt (navetes, taules, etc.) que es poden visitar, uns més fàcilment que uns altres. A Mallorca també n'hi ha un munt, no tan fàcilment visitables perquè, o bé no són senyalitzats, o bé l'amo de la terra on hi ha un talaiot no t'hi deixa passar, o bé qui se'n cuida fa vacances en plenes festes de Nadal, o bé ningú no sap (o no vol saber) que allà hi ha unes pedres que poden ser un monument de la cultura talaiòtica. No hi ha, ni a Mallorca ni a Menorca, cap ruta talaiòtica. De no haver-hi, no hi ha ni diners per fer les excavacions pertinents ni interès institucional perquè hi siguin. Algun estiu s'han dedicat quatre duros a desembarassar una mica S'Hospitalet Vell, un poblat a prop de Manacor, o Capocorb, però els duros s'acaben i torna la desídia i el desconeixement.

M'agraden els talaiots, i tots els amics que he duit a veure'ls han quedat impressionats, i m'han creguda, encara que no sigui vera, quan els he dit que eren fets per gegants de l'antigor. I m'han dit: llàstima que els gegants d'ara només serveixin per fer blocs de pisos, adossats i autopistes.

Editorial