Vida privada

Hi ha coses que a València són més clares: coses valencianes que només allí són considerades i coses que d’allí estant es veuen millor. Com ara la història de Terra Mítica i què en somou els fonaments i quanta pasterada hi ha enterrada en el passat de l’insigne Zaplana, com va arribar des de Múrcia a ser president de la Generalitat i des d’aquí a ser ministre del no menys insigne Aznar i, ara, perquè té les coses peludes a Madrid i les pot tenir més encara si déus i deesses hi ajuden una mica més. No essent gaire partidària de les xafarderies privades, aquesta volta vaig parar l’orella sota els magnolis bellíssims del pati de la Beneficència, mentre s’esdevenia una sorprenent Nit Grega que havia preparat el Museu d’Arqueologia per a celebrar el dia internacional dels museus, la nit en aquest cas.

Funcionaris, becaris i precaris del museu (sense exagerar us ho dic, poseu-hi els gèneres que us convinguin) representaven un banquet i un simposi grecs, vestits a la manera corresponent, i començava a córrer el vi–de panses, de roses, el negre i aspre—que l’Escola de Viticultura i Enologia de Requena havia preparat a la grega per a la vetllada. Un comensal desconegut, de qui ja havia vist que era d’esperpent expressionista i broma gruixuda, es va posar seriós per dir que els problemes que ara té Zaplana, les acusacions que li estan caient a sobre, sembla ser que amb proves que un jutge pot acceptar sense reserves, són cosa del sogre.

Em vaig quedar parada, esperant saber si era davant d’un dels generosos acudits valencians. En efecte, va dir una senyora a l’altre costat de la taula sota el magnoli bellíssim. Vaig sentir el nom de Barceló que deia la veïna de l’esquerra, oïda que no em funciona prou bé. Me’l vaig fer repetir. El constructor Barceló és l’artífex de Benidorm i és el sogre, encara, de Zaplana. Encara, perquè sembla que aquest s’ha separat de la filla Barceló però de moment no s’hi divorcia... La taula es va posar a bullir sota el magnoli bellíssim i em vaig fer una síntesi que quan els comensals es van calmar una mica van aprovar: Zaplana es va casar amb una hereva riquíssima de Benidorm i va ser així president de la Generalitat i, ara, a Madrid, ha començat a sortir amb una jove de la capital per antonomàsia. L’emprenedor murcià ha arribat on volia i ara necessita una altra companya. El sogre valencià, emperò, discrepa. Li ha llençat la traca.

Em comença a caure bé, aquest senyor Barceló. Té nom d’historiador i de pintor, de periodista i, ves, també de constructor. Si ara pot ser el destructor de carreres d’individus que ratllen el submón, estic disposada a reconsiderar la meva aversió immobiliària. Si més no, a la seva persona.

merce.ibarz@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet