Guinea, ginebra i pólvora

La corrupció, el crim, la tortura i el menyspreu més descarat dels drets humans són les línies mestres de la política de Teodoro Obiang Nguema a l’ex-colònia espanyola de Guinea Equatorial. L’oposició guineana ha denunciat no fa gaire que, des de principi d’any, han estat detingudes unes cent persones. La notícia ha merescut un breu a la premsa espanyola. Però, des de fa un parell de mesos com a mínim, sembla que les detencions arbitràries són constants; hi ha tortures a la presó de Black Beach, a la de Bata i als carrers. Diuen que la majoria de detinguts són militars; se sospita que els acusaran d’intent de cop d’estat, com és habitual, i mai no se sabrà si es tracta d’un nou atac de paranoia del règim, d’un passar comptes entre clans rivals, d’un conflicte familiar entre els fang que detenen el poder i es reparteixen l’or del petroli, o si hi ha alguns altres motius.
També diuen que, a la darrera tongada de detinguts acusats de cop d’estat, la dels mercenaris sud-africans amics del fill de la Thatcher, un ciutadà alemany que no hi tenia res a veure, se’ls va quedar a les mans mentre el torturaven. Oficialment, es va morir de malària. Però ara el govern alemany ha incoat un procés per assassinat, i sembla que hi ha implicada una bona llista de personatges importants que, com Pinochet, hauran d’evitar els viatges a l’estranger. Per cert, a Xile hi ha una investigació judicial sobre els comptes bancaris de Pinochet al Banc Riggs dels EUA, i tothom ha ignorat que Obiang també n’hi té, i al mateix banc nord-americà, el país que més beneficis treu del petroli guineà actualment.
La informació ens arriba fragmentada, deformada, de manera que la realitat ens sembla llegenda i els crims d’Obiang i els seus sequaços, una barbaritat de temps passats. I no és pas així. Passa avui. I davant els ulls d’ambaixadors que tenen una gran habilitat diplomàtica per a esquivar els cadàvers a plena llum del dia, com l’espanyol, el senyor Carlos Robles Fraga, a qui això ja li ve de família. Com pot ser que el govern espanyol i els bisbes, tan polititzats darrerament, es tapin els ulls a la vista dels informes d’Amnistia Internacional, les denúncies de l’oposició i les associacions de drets humans, com Asodegue? I l’ONU? I el Vaticà?, que té una bona xarxa d’informadors privilegiats sobre el terreny, molts amb importants contradiccions de consciència quan constaten l’abisme que hi ha entre la institució que representen i la dura realitat en la qual treballen. La mentida i la hipocresia són la norma.
Els observadors internacionals, per exemple, observen els judicis i se’n tornen. I els detinguts són torturats sense compassió. També controlen i avalen les eleccions i se’n tornen. I els guineans es pixen de riure quan, als resultats electorals que dóna la televisió oficial, el nombre de vots en favor d’Obiang supera en alguns casos el nombre d’habitants d’un poble. Mentre uns quants s’enriqueixen amb el petroli, els nens, de nit, fan els deures sota els fanals que il·luminen les terrasses dels hotels perquè no tenen llum a casa. També torna a circular la llegenda dels Ninja: un grup especial a les ordres del dictador, que actuen de nit i beuen ginebra amb pólvora abans d’assassinar opositors. Potser és veritat. La realitat, el mite i la llegenda, una barreja compacta deguda al silenci i a la desinformació.
Sí que sabem que a la Guinea Equatorial hi ha petroli en abundància i, en vist d’aquest filó econòmic, les democràcies occidentals tomben la cara i només veuen allò que els interessa. A l’Irac la paraula democràcia té un valor, a la Guinea, un altre, i a Europa, i als EUA... L’estat espanyol va abandonar massa les relacions comercials amb l’ex-colònia a l’època d’Adolfo Suárez, i se’n va penedir profundament quan s’hi van trobar grans jaciments de petroli, als quals van tenir prioritat França i els EUA. Però lentament ha lluitat per obtenir també una part del botí. En canvi de silenci i d’alguns petits detalls. El mes de desembre es van publicar dues notícies ben significatives. Dia 17, France Press: 'Repsol YPF es prepara per signar un contracte d’explotació que li permetrà, per primera vegada, d’operar en solitari a la Guinea Equatorial. Fins ara ho feia gràcies a una petita participació en l’empresa nord-americana Vanco Energy'. Dia 20, Europa Press: 'Espanya condona el deute de la Guinea fins a un límit de 18 milions de dòlars i 6,5 milions d’euros'. I anar fent.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet