Si us plau, renta’t les mans abans de tocar la lluna

Ara mateix Bèltram camina i fa sortir de la bossa la cartera i, de la cartera, una peça de cinquanta cèntims. No és màgia, és al supermercat, de dret als carretons. A dues passes, on és ara, s’atura i hi fa cop d’ull. Té costum de comprovar si cap és net de bosses buides de patates, de mocadors de paper usats, d’un etcètera llarg fins on us arribi l’experiència. El fastigueja (parlem de Bèltram) de trobar pertot i sense raó la merda que deixen els altres, diu. I aquí s’acaba aquest exemple, mentre arreu n’apareixen d'altres, amb porqueria, com aquest.

Fa uns quants dies, a la tv parlaven d’una ciutat d’Anglaterra on han col·locat càmeres i altaveus al carrer. Res de nou. Raó: denunciar, a viva veu, i ben alt que tothom ho senti, tota persona que cometi una infracció pública. Si un senyor, a les imatges, amb abric fosc, llença un paper a terra amb desdeny (que és com es fan aquestes coses), l’alerten amb bones maneres: 'Preguem al senyor de l’abric fosc, el que acaba de llençar un paper a terra, que l'aplegui, si us plau.' Aleshores, els altres vianants, que també sortien a les imatges i, com es veia, no eren sords, l’identifiquen amb la mirada (ni cecs), i riuen. Ridícul? Condescendència. Absurd que acabava amb el brut (el de l’abric, de l’abric fosc) somrient als seus conciutadans, fent cara de bon noi i cas de la veu. Molt tendre. I mala excusa per a posar càmeres. Els de mena deixada, advertits, aniran a fer el fet a un altre indret. Són gent amb sacrifici que, si cal, carretegen la nevera fins al mig de bosc. La seva dèria té tan poc aturador com en té qualsevol govern a vigilar-nos.

M’hauria agradat una segona part de la notícia. En aquell mateix carrer una persona, a pas tranquil, duria un megàfon a la mà esquerra (o a la dreta, pel cas tant és). Quan hi hagués alerta (el grup d’amigues sense escot, si us plau, que apleguin les burilles que han escampat a terra), alçaria el megàfon fins davant la boca i pronunciaria (sense cridar, que és agressiu i innecessari quan tens un aparell que t’augmenta la veu): el govern és per a servir-nos, no per a controlar-nos. I alhora clavaria els ulls amb franquesa al grup de noies. Els mostraria que, tal com passa a Bèltram, la fastigueja de trobar pertot i sense raó merda. I elles s’adonarien de com eren de brutes, corregirien el mal fet, i es prometrien, pacte sense sang, de deixar de pensar més en el propi escot que no en el benestar dels seus conciutadans. És una faula.

Si mai ningú em pregunta: Creus que l’home va arribar a la lluna?, li diré que la miri bé o, si en té ocasió, que hi vagi. Que hi troba escombraries? Que no en dubti.

marta.leblanc@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet