Opinió
-
Diu que plou
Marta Rojals
12.04.2007
-
Un aeroplà i un bombardeig
Mercè Ibarz
10.04.2007
-
Al Gore, el profeta verd
Xavier Montanyà
05.04.2007
-
Article de varietats
Marta Leblanc
04.04.2007
-
Deliri primaveral
Xavier Montanyà
03.04.2007
-
Tortell Poltrona i els apoltronats
Martí Estruch Axmacher
30.03.2007
-
La ferida del funambulista
Marta Leblanc
29.03.2007
-
Una amarga premonició
Juli Peretó
27.03.2007
-
Estimat Lluís Llach
Martí Estruch Axmacher
26.03.2007
-
La desbandada
Joan Mir
22.03.2007
-
Monòlegs i diàlegs
Enric Casasses
16.03.2007
-
Estimem Picasso?
Mercè Ibarz
14.03.2007
-
Macià Alavedra, una vida de pessebre
Xavier Montanyà
13.03.2007
Xavier Montanyà
12.04.2013
L'avvocato del capo di tutti capi
Ho sabem pels films. La Cosa Nostra és piramidal. Al vèrtex hi ha el 'Capo di tutti capi'. Déu. Controla tot el territori. Ho sap tot, dels vius i dels morts. Els deutes d'honor pendents i, sobretot, els favors que li deuen a ell i a la 'família'. S'aprofita de les tensions entre els 'padrins', els seus apoderats a cada territori. Administra el present i planifica el futur, segons la tradició siciliana.
Un dia la justícia gosa amenaçar el 'Capo di tutti capi'. O algú de la seva sang. Els peons i les torres poden sacrificar-se per a netejar la imatge, però, sigui com sigui, cal preservar la integritat dels alfils, els cavalls o la reina. Si cauen, el rei queda al ras. Quan l'afer és molt gros, el 'capo' se serveix dels subalterns. Utilitza els favors que li deuen els padrins dels barris. Per desviar l'atenció, o repartir, públicament, la mala premsa.
Llavors surt a escena una figura clau de totes les famílies: 'l'avvocato', l'advocat. Ell s'encarrega dels afers legals, i de defensar legalment el padrí, que, amb els seus fills, porta els il·legals: el joc, la droga, l'emblanquiment de capital, la construcció, l'especulació immobiliària, l'evasió fiscal. Negocis, tots, fruit del domini que la Família exerceix sobre polítics, banquers i mitjans de comunicació. L'evolució del gènere ens ensenya que allò que abans es resolia amb metrallaments i dinamita, ara es fa als tribunals, on la família també té ancoratges. D'aquí ve que la figura de l'advocat sigui decisiva. Cada dia més.
'L'avvocato' no pot ser qualsevol. És home de maneres educades i elegants, colònia cara i somriure d'orella a orella. De vestit, camisa i sabates fets a mida. Es mou amb delicadesa i subtilitat pels palaus del poder, els tribunals, la borsa. També pels palaus de la música i de la cultura. Al matí, pot inundar de diner negre el mercat borsari oriental, hipotecar quatre gratacels a Manhattan i enfonsar dues companyies d'aviació. A la tarda, ballar una tarantel·la en un casament de Little Italy. I a la nit, escoltar Wagner amb cara d'èxtasi.
De vegades, ha participat en la redacció de les lleis. Fins i tot, pot haver fet carrera política, sempre amb vista a l'ampliació territorial dels 'business' de la Família. Li deuen favors a tot arreu.
Molt sovint, 'l'avvocato', ambiciós com una mala cosa, tota la vida frustrat perquè mai no podrà arribar a ser el padrí local, sol ser immensament servil amb el 'capo di tutti capi'. Sap que la recompensa anirà més enllà d'allò que hagi pogut oferir-li mai la seva família.
Al seu torn, el 'capo' sap que qui millor el defensarà serà un convers, frustrat, ben informat i cec d'ambició. És escrit amb sang en la tradició.
L'advocat per excel·lència és Robert Duvall (Tom Hagen), l'avvocato de Marlon Brando (Don Vito Corleone). La resta són imitacions provincianes. Solen intentar assemblar-s'hi per la calba, els ulls de tita i el somriure, però són més lletjos en l'aspecte físic; i més cínics, èticament.
Els films ensenyen que per saber-ho tot, absolutament tot, cal investigar a fons 'l'avvocato'. És la clau de volta de la trama. L'advocat és l'objectiu. Però em fa l'efecte que, en els nostres escacs, s'enroquen els cavalls i tot.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015