Opinió
-
Diu que plou
Marta Rojals
12.04.2007
-
Un aeroplà i un bombardeig
Mercè Ibarz
10.04.2007
-
Al Gore, el profeta verd
Xavier Montanyà
05.04.2007
-
Article de varietats
Marta Leblanc
04.04.2007
-
Deliri primaveral
Xavier Montanyà
03.04.2007
-
Tortell Poltrona i els apoltronats
Martí Estruch Axmacher
30.03.2007
-
La ferida del funambulista
Marta Leblanc
29.03.2007
-
Una amarga premonició
Juli Peretó
27.03.2007
-
Estimat Lluís Llach
Martí Estruch Axmacher
26.03.2007
-
La desbandada
Joan Mir
22.03.2007
-
Monòlegs i diàlegs
Enric Casasses
16.03.2007
-
Estimem Picasso?
Mercè Ibarz
14.03.2007
-
Macià Alavedra, una vida de pessebre
Xavier Montanyà
13.03.2007
Juli Peretó
27.03.2007
Una amarga premonició
Em fregue els ulls i em pregunte si sóc a l’Europa del segle XXI o tot és un malson. Visc en una democràcia o en una societat feudal? Diuen que les emissions de TV3 a València són il·legals (sic). Ara i ací, si hi ha cap llei que impose aquestes barreres al flux d’informació és una llei obsoleta i injusta, una muralla a abatre. Els legisladors ignoren l’existència dels satèl·lits o d’internet? Ells celebren el tercer centenari de la victòria d’Almansa tancant les emissions de la televisió catalana al País Valencià.
Em podria desfer en arguments de si és un atemptat a la llibertat d'expressió i a la meua llibertat de triar els canals de televisió que em permet la tecnologia (de triar el canal que m'emociona amb el darrer concert del Llach poeta i solidari: moltes gràcies). O bé si és una agressió a la llibertat d'informació, en un País Valencià on els mitjans de comunicació públics són podrits. Però hi ha qui, amb més nocions jurídiques, ho ha explicat molt millor que jo. També tinc arguments econòmics. Fa més de vint anys que em grate la butxaca per veure la TV3 a València. De primer, amb els donatius que molts ciutadans com jo lliuràrem per a l'adquisició dels equipaments tècnics de distribució del senyal. Després, a través dels impostos: cal no oblidar que parlem d'un mitjà públic. Fa uns quants mesos, la darrera fou la compra d'un descodificador de senyal digital..., i ara em diuen que el govern valencià premerà el comandament per mi aquesta mateixa setmana. Ells no volen que, de Benimaclet estant, puga sintonitzar els canals de la CCRTV, precisament ara quan són nacionalment més molls que mai!
Al capdavall, si són ben gastats, els diners no tenen importància, però no puc descartar que darrere de tot aquest embolic s'amaguen encara més negocis a costa meua: si vull continuar veient Polònia, l'únic moment de la setmana en què els polítics semblen assenyats, hauré de contractar l'operador local de fibra òptica! O és que el govern valencià pressionarà l'empresa del cable perquè elimine els canals catalans de la seua graella? Pagant el cable puc veure tots els 'canals autonòmics', però ells volen impedir-me l'accés gratuït a uns canals públics que s'expressen en la meua llengua.
Em preocupen més, malgrat tot, les lectures polítiques d'aquest afer tan patètic.
De tots els actors del sainet, qui millor interpreta el seu paper és, no caldria dir-ho, el PP. Broda el seu personatge sectari i prepotent: antiliberal, ultranacionalista (espanyol) i visceralment anticatalanista (passeu-me les redundàncies). Potser es pensen que així arraparan alguns vots de l'extrema dreta, cosa més que dubtosa. Ara, la resta dels personatges fan més aviat pena. Podria ser que l'operació del govern valencià tinguera encara un efecte més pervers que no el que ningú s'haja imaginat. La constatació de la incapacitat (o és indiferència?) del partit socialista en el cas d'una agressió cultural com aquesta, tot i controlar els ressorts a Madrid i Barcelona, desmoralitza i desmobilitza. Amb l'agreujant que un partit nacionalment català, si més no nominalment, és el que dóna suport als socialistes. Si la coalició progressista que governa Catalunya i el govern socialista instal·lat a la Moncloa ens demostren així la seua incompetència o insensibilitat, què podem esperar l'endemà d'unes eleccions en què el PP valencià no tinga prou suport parlamentari per a continuar governant? Contemplant el drama em ve un amarg pressentiment: veig un possible govern valencià progressista acovardit pel primer lladruc de la gossada dretana i blavera.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015