Opinió

 

<77/88>

Xavi Sarrià

06.10.2009

Pallassos

Quan s'obre el teló els focus giren i anuncien el començament de l'espectacle davant la cleca de les primeres files a qui han regalat ulleres de 3D perquè 'flipen' amb el xou que acaba de començar amb la música de la banda que sempre precedeix el pallasso de les ratlles blaves que ara salta a l'arena amb el somriure de jòquer que porta pintat al rostre pàl·lid i malaltís que estira i arronsa quan xiscla i riu i fa tombarelles com només ell sap fer i OOOOH! I la cleca de les ulleres de 3D aplaudeix les cabrioles del pallasso VISCA! VISCA! i després trau un barret de copa i TARARÀ! apareix un conill rosa OOOOH! i aprofita l'enlluernament de l'audiència per anunciar que crearà més conills com aquest perquè ell combat la incertesa amb la màgia dels somriures i de sobte TARARÀ! el conill rosa es multiplica en una banda de conills rosa desconcertats que salten i corren i es confonen entre el públic que queda novament bocabadat OOOOH! i el pallasso de ratlles blaves somriu com perdonant vides i desapareix rere els altres pallassos de ratlles blaves que xalen cofois amb l'espectacle fins que apareix no sé sap ben d'on un altre pallasso vestit de ratlles roges que mig tremolant s'atreveix a alçar la mà perquè sembla que ell també guarda un bon truc sota la màniga però el silenci aterridor que imposa la seua entrada a l'arena l'incomoda extraordinàriament com si de sobte entenguera que aquell circ és patrimoni dels pallassos de ratlles blaves i que ja s'hi assembla massa per a destacar-se'n i mentre li augmenten els complexos i els nervis i els temors se li comença a unflar la vena del coll com si amagara un exèrcit de mamuts que creixen i creixen fins que PATAPAM! es rebenta i tot és congela amb un altre OOOOH! però el silenci només dura un instant perquè de sobte ixen a l'arena els amos del circ vestits amb fracs i togues i uniformes i ràpidament agranen allò que resta del desgraciat difunt i torna la música festiva de la banda i els pallassos salten i xisclen i fan més tombarelles entre l'eufòria col·lectiva de la cleca de les ulleres de 3D que s'alça de les cadires embogida mentre esclaten bombes de confeti i cauen serpentines de colors entorn del pallasso de ratlles blaves que ara obre els braços sota el focus que il·lumina un somriure de felicitat immensa perquè ha aconseguit d'espantar fantasmes i donar el cop d'autoritat que el referma com el major pallasso del món dels pallassos VISCA! i la vetllada arriba al clímax i tots bramem i es rebolquen extasiats menys nosaltres és clar que continuem impàvids amuntegats i lligats com ens tenen de peus i mans a les graderies enreixades que reserven per als qui han condemnat a contemplar el decadent i torturador espectacle que mai sembla acabar.

Per ara.

Editorial