El Facebook de l'Ajo

Envoltat de putes recitava poesies. Ho ben juro, poesies dels anys vint. Encara el veig ara, a mitja barra, recitant un vers clar i net que les féu emmudir. A totes. I no era fàcil, que allà dins ben bé hi havia una dotzena de putots. A ell, res no l'espantà, i menys la claror vermella. Al revés, l'empenyé cap al gest: deixà el cubata de banda, arrencà el vers amb la mà i, alçant la veu, els recità Joan Salvat-Papasseit a la cara i en versió original: ‘Sense el ressò del dring i el brill de l'or malvat / voldria anar pel món com el món no en té cura / Que trobés pel camí la noia jove i bruna / i la pogués besar l'altra després de l'una‘. Per uns instants, el silenci es va fer alegre. Ni música, sonava. Feien una fila que semblaven querubins, i els seus pits, inflats, flonjos nuvolets blancs. Va ser un moment kodack. Guanyador absolut, l'Oriol rematà. ‘Que en arribar al lloc on m'abrusés la set / trobés el càntir fresc / i amb el càntir l'abraç a la més joguinera.'

Però no va haver-hi manera. Res de càntir fresc, sinó cubates a tretze euros. I menys, molt menys encara, abraçada de la més joguinera, sinó llepada calenta de brasilera. Que quedi clar i escrit: tots dos hem anat a cases de putes, és cert, però hi hem anat perquè en aquesta ciutat si allò que vols és fer-la tard, molt sovint no toca més remei. O sigui que aparta. No parlem de sexe, aquí. I menys pagant. L'única cosa que volem és fer l’última. I massa sovint tot és tancat, tot és barrat, res no és obert.

A poc a poc aquests darrers mesos, a mesura que hem anat vivint la nit, hem hagut d'anar abandonant més i més bars, i les ocasionals cases de barrets. Tossuts i convençuts de la pròpia personalitat, les matinades, no les hem deixades del tot. Ara travessem la nit, de dalt a baix, dins taxis que ens transporten a cases particulars. Tanquen quan volen, aquí, i ens acullen amb els braços oberts. Acabem a cases d'amics, o d'amics d'amics o, si la nit somriu, a cases desconegudes.

Per això és del tot normal que a les turistes i visitants, a les amigues de fora, se'ls hi ensenyi la ciutat de nit a través de cases, no de bars. Sense anar més lluny, divendres, just abans del Barça-Madrid, i ben guiats per l'Escoffet, i l'Oriol, i en Pedrals, i la Llopis, el grup de barcelonins va invitar a les madrilenyes Ajo i Manuela a cases particulars, res d'antros. Si allò que volíem oferir era, barcelonins hospitalaris, una nit sencera, no ens podíem arriscar a sortir i quedar mitges o, pitjor, en una casa de putes. No vam sortir a buscar-la, la ciutat, convençuts que no estaria a l'alçada.

Sort en té, la ciutat, dels ciutadans, que la portem a dins. Crec que es va estar a l'alçada de la visita, la veritat. Allò que totes dues madrilenyes ensenyen al Facebook bé ho sembla. I això que no són de fàcil acontentar, que per sort parlem de dues dones que ni els fa peça el futbol ni la calça curta, sinó la cosa punk i la poesia curta: ‘No me tires de la memoria / que yo vengo del punk / y la cresta la llevo en la lengua‘, és un dels micropoemes de l'Ajo, la més baixeta. ‘Exagero / para disimularte / pequeñez mía‘, escriu la poetessa preferida de la Carmen Calvo, ex-ministra. Quant a la Manuela, amb estudis a la London School of Economics, era, com dir-ho?, misteriosa, la nit feta persona, amb dos ‘ojazos’ que semblaven llunes.

I bé, no us penso pas explicar ara i aquí la nit que vam passar al pis de Muntaner, amb quadres del Nonell i del Tugores a les parets, però sobretot moltes dones i homes i l'abraçada de la més joguinera, també. No, no parlaré de la nit al passeig de Sant Joan, on es va viure la versió més educada, pulcre i divertida d'una casa de barrets, casa càlida, acollidora, plena de quadres acabats de pintar i amb l'energia vital de l'amfitriona, energia que la ciutat ja voldria tenir. Barcelona, des de dins, millora.

Ja es poden anar guanyar partits per 2 a 0 en un camp, en directe per la televisió. Ja es poden anar tancant bars, a les tres de la matinada. Re, home, re, a Barcelona, les partides es juguen a dins els menjadors, en diferit pel facebook, que inclou la repetició de les millors jugades i una audiència potencial de 120 milions d'espectadors.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet