Opinió

 

<74/88>

Marta Rojals

09.05.2011

‘Game over’

Un dissabte de maig, com la gran cosa, comença a ploure. Dels restaurants, en surten parelles havent sopat que miren amunt i, efectivament, plou. Molt i amb ganes, i cada vegada més. Els fumadors desapareixen encastats a les portes dels bars. Encara que al temps ho vagin anunciant des de fa deu dies, les post-adolescents no s’han sabut estar de posar-se faldilletes i manoletines i talonets, i corren fent escarafalls com si els tolls fossin llits de brases, arreplegant tots els números per a agafar una galipàndria, o en tot cas una luxació de turmell. Tant se val: és dissabte i, quan tens vint anys, cada dissabte s’acaba el món.

Però, quan aquests vint anys ja són història, de vegades algú torna a considerar un dissabte com l’últim d’alguna cosa, i en això es troba la colla d’individus granadets que avui celebren un comiat de solter, representats per una samarreta amb el lema ‘Francisco: Game Over’. La comitiva, visiblement alcoholitzada, ha conquerit un porxo estratègic i va expressant la voluntat de transformar-se en mixta a totes les cuixes que li corren per davant, buscant aixopluc. Les jovenetes ràpidament troben l’aigua més amistosa i fugen cap al portal següent. En un moment donat els hòmens s’esvaloten amb una explosió de crits i picardies: travessant el pas de vianants, davall de paraigües compartits, desembarquen un grupet de noies coronades amb fal·lus de plàstic rosa. Els elements, a manera de banyes, es belluguen pel caprici d’unes molles sorgides de plomissols de cabaret. Esperem que la futura núvia no sigui supersticiosa, perquè les seues banyes són les més grosses. Les lúbriques diademes encenen la lírica dels Franciscos amb tot d’apreciacions que hi fan joc. Però elles de seguida se’n desentenen, la núvia no està d’humor: la pluja fa més per als enterraments que no per als comiats de soltera, i els atributs que li rematen els seixanta euros de perruqueria perden l’erecció contra el sostre impermeable del paraigua. Un dels Franciscos li fa una observació: ‘Nena, alegra esta cara, que hoy las inglesas están peor.' Es refereix a les masses d’angleses que baixen expressament al Mediterrani per celebrar la seua teòrica última disbauxa: pluja per pluja, almenys ella s’ha estalviat l’avió.

Editorial