Opinió

 

<74/88>

Marta Rojals

05.07.2007

Vine al mercat, reina

Si ets un dels milers d'estudiants que es matricularan per primer cop a la universitat, et suggereixo que, el full que et lliurin a secretaria, te’l facis plastificar, perquè a partir del 2010 ja serà un document històric. I encara te'n diré més: si al damunt tens la bona fe d'haver optat per una carrera humanística, potser d'aquí a vint anys te'n podran fer un bon preu, quan t'hagis de vendre fins les fundes dels queixals perquè els teus fills puguin cursar el màster a què obligarà tota especialització professional amb un mínim de cara i ulls.

Qui avisa no és traïdor: per al 2010 és preveu la implantació definitiva a l'estat espanyol d’una reforma de plans universitaris que riu-te'n, de la LOU. El projecte de sotrac es conegut per 'Procés de Bolonya' i preveu, entre més bones intencions, i agafo aire: homogeneïtzar els sistemes docents de vint-i-nou estats europeus per tal d'establir un espai d'educació superior comú amb l'objectiu de fomentar la mobilitat transfronterera dels cervells, encoratjar la competitivitat entre centres educatius i augmentar el grau d'atracció planetària del sistema universitari d’aquest nostre vell continent. Ara que hi penso: a quin president de quina multinacional he sentit emprar aquesta classe de vocabulari?

Els centenars de diplomatures i llicenciatures que avui coneixem desapareixeran pel forat d'un embut del qual rajaran dos cicles, dits de grau i de postgrau. Si allò que volies és un títol, amb el de grau ja en tens per matar el cuc: optaràs per una de les cinc àrees generals de coneixement i en tres o quatre anys d’estudi a jornada completa (que per a treballar tens tota la vida) ja estàs llest per a tombar pel mercat europeu i fer allò mateix que fan ara els universitaris: accedir a un lloc de feina per sota de la seua qualificació, però amb la diferència que el teu nivell acadèmic ja haurà davallat fins al punt d'encaix amb la demanda i t’hauràs estalviat un bon grapat de quadrimestres d'una feixuga i hiperdilatada llicenciatura. Ja em diràs tu si això no és anar de cara a barraca.

Si ja es veu d'una hora lluny, que les carreres d’avui són inflades! On s’és vist que un futur metge de família hagi de fer colzes durant sis anys, amb la consegüent despesa de les arques estatals, si en quatre ja el tenim capacitat per a receptar-nos un Frenadol? Al mercat europeu en sobren, de llicenciats; sembla que, en aquestes universitats públiques, els regalin, els títols. Massa sobrequalificació a l'abast de massa pretendents. Doncs ja no cal patir, que amb els graduats que pugen en tindrem de sobres per a cobrir el contingent de mitja màniga laboral que exigeix tot mercat competitiu. No passin ànsia, ens diu Europa, que, els 'precaris', ja els posem nosaltres, i ara a meitat de preu.

Ara, suposem que el títol de grau tot sol no fa per a nosaltres, que el cos ens demana de ser urbanistes, cirurgians, bioquímics. Aleshores haurem de continuar tirant amb un màster, i aquí, senyors, sí que n’hi ha per a triar i remenar, tot i que en aquest punt ja no és tan clar que també pagui la casa. Les universitats fa anys que es publiciten per terra, mar i aire, lliurades a una ferotge competició proselitista per a la captació d’alumnes que s’avinguin a finançar-se un futur com déu mana i es deixin estar de generalismes de pelacanyes. Si aquí no hi hagués negoci, a on treu cap tanta campanya i tanta música celestial? Encara que no sàpigues què és un clau, nosaltres, amb el nostre Màster de Rebladura Aplicada a l’Espai Europeu t’ensenyem a reblar-lo en cinc idiomes oficials. Perquè el mercat vol rebladors, no pas experts en les vel·leïtats de la filosofia del clau. Per tu faràs.

De moment, i potser perquè ens hi anem acostumant, encara és calent el BOE de fa unes poques setmanes que publica una norma reguladora de préstecs-renda per a estudis de postgrau, seguits escrupolosament de la cua 'lligats a una renda futura', que no costa gaire d'imaginar què vol dir. Però tu tranquil, que són sense interessos, amb carència obligatòria de dos anys i a pagar en vuit. Justos els que et faltaran per recuperar butxaca i enllaçar amb la hipoteca. Com vols aspirar a ser un bon metge, si abans no saps de primera mà què és un bon patir?

Editorial